L’exposició Mirades…
s’inaugura el 2 d’octubre i romandrà oberta fins a mitjans del mes de novembre
A finals del juny passat es va cloure l’Any Pere
Formiguera que ha commemorat, a través de diversos esdeveniments, l’obra i la
vida d’aquest excepcional fotògraf de Sant Cugat del Vallès, un any després de
la seva mort. A principis d’octubre, La Galeria situada a la mateixa localitat
que va veure néixer l’artista dedica una exposició a la seva trajectòria. Mirades…, tal com explica el galerista
Jordi Batlle, “no pretén ser una retrospectiva, sinó aprofitar la inèrcia de l’Any
Formiguera i presentar l’obra del fotògraf al gran públic”. Amb aquest esperit
la mostra acull una quarantena de peces a manera de repàs per la prolífica
producció de Formiguera (1952-2013). S’exposen algunes de les seves primeres
polaroids manipulades dels anys setanta, a més d’instantànies de les sèries de
viatges o dels bodegons inicials, un itinerari trufat amb peces puntuals
extretes d’altres projectes i èpoques.
 |
| Imatge de la sèrie "Diàlegs amb la pintura" |
També es mostren fragments dels Escenaris d’una guerra, que ensenya alguns dels espais que van ser
protagonistes de la Guerra Civil a la capital espanyola, o de Porta d’aigua, amb instantànies del port
de Barcelona, de finals dels vuitanta. A més de Portrait de famille, que presenta un recorregut per la ciutat
francesa de Reims, de principis dels noranta. “Hi ha alguna imatge de cada dècada amb la intenció –argumenta
el galerista– d’oferir, més enllà d’un recorregut temàtic, una mirada general
de l’obra de Formiguera a través de la seva trajectòria”. Mirades... inclou també fotografies de les sèries Capses (2006), Ulls clucs (1998-2001), amb els retrats Grau Garriga, Palau i Fabre
i Tàpies, i de Diàlegs amb la pintura (2004-2006),
on versiona, recrea i es fa seves algunes de les pintures de Picasso,
Modigliani o Matisse, entre d’altres, apropiant-se i portant al seu camp part
de la tradició pictòrica amb la qual es va formar com a fotògraf, artista i
comissari. El crític Daniel Giralt-Miracle va escriure, fa dos anys, en
aquestes mateixes pàgines un article per acomiadar-se del creador on li
dedicava belles i certes paraules: “Formiguera va ser molt més que un
fotògraf, va ser un intel·lectual en el sentit més genuí del terme”.
Ara, el galerista i amic amb el qual havia col·laborat en
diverses exposicions, el recorda i fa memòria de tots els projectes que
pensaven tirar endavant si no s’hagués estroncat sobtadament la seva vida. “El
que fa que l’artista no mori mai –subratlla Batlle– és l’exhibició del seu
llegat. Es tracta de presentar aquí la seva obra, sense ell, per tal de recordar-lo”.
___
Publicat a Revista Bonart, agost-setembre-octubre de 2015
No comments:
Post a Comment