La Fira Internacional d’Art Contemporani, que se celebra a Madrid, del 13 al 17 de febrer i que té Turquia com a país convidat, compta, després d’anades i vingudes, amb el gruix de galeries catalanes que tradicionalment hi han participat
La polèmica apareixia fa uns mesos, a principis de desembre de l’any passat, quan un grapat de galeries catalanes anunciaven que enguany no participarien a la 32ena edició d’Arco. El motiu de la plantada de les vuit galeries establertes a Barcelona (Senda, Carles Taché, Estrany – de la Mota, Àngels Barcelona, Joan Prats, Polígrafa Obra Gràfica, ProjecteSD, Raíña Lupa) era, segons van explicar en un comunicat, el fet que Ifema, l’organitzador de la fira (format per la Comunitat, l’Ajuntament i la Camera de Comerç de Madrid i Caja Madrid), es negava a revisar les condicions econòmiques que havien intentat negociar. “Es tractava d’aconseguir millores per a totes les galeries que participen a Arco, és una proposta plantejada des de Barcelona, però que ens convé a tots”, argumenta Carles Taché, propietari de la galeria homònima. Per la seva banda, Marc Domènech, d’Oriol Galeria d’Art [juntament amb ADN i Nogueras Blanchard havien confirmat des del primer moment la seva presència a la fira], afegeix que “ens sembla una petició legítima, però ningú ens va avisar. Si es plantegés com una proposta per a totes les galeries, per sumar i no pas per restar, ens hi afegiríem”. I conclou: “De fet, enguany Ifema ha fet un descompte més alt que en edicions anteriors [prop d’un 18%] en el preu de l’estand, on nosaltres hi presentarem l’obra d’artistes consagrats com Picasso i Miró. En qualsevol cas, Arco és un fira molt important i hi hem de ser”.
Amb l’inici d’any, però, saltava de nou la notícia. Les galeries que havien decidit no anar a Madrid, s’ho repensaven i finalment anunciaven la presència a la fira. Bé, totes no, Estrany – de la Mota es quedava fora. “No tenim cap problema amb la fira –explica Antoni Estrany-, tot el contrari, fa anys que hi anem i pensem que és factible que l’any que ve s’escoltin les nostres exigències, que són compartides amb moltes altres galeries de la ciutat, s’arribi a un acord i hi puguem tornar a anar”. Les que hi van, però, ho fan amb la idea de mantenir les reivindicacions de cara a la propera edició i, en alguns casos, reduint els metres de l’estand de manera testimonial per fer notar el seu desacord. El galerista Fidel Balaguer, que no ha pogut participar mai a Arco, considera que es tracta d’una “petició totalment legítima, tenint en compte la situació del sector”. Tanmateix, argüeix que “potser existeixen un excés de fires i qui sempre acaba fent negoci, en aquest cas i en d’altres certàmens, és el mateix organitzador de l’esdeveniment”. Segons explica Taché, que aprofitarà l’ocasió per presentar el nou espai La Taché Gallery: “Creiem que Arco finalment serà receptiu a les nostres peticions de cara a l’edició del pròxim any. Personalment, m’estimo molt aquesta fira i Madrid sempre ens ha tractat molt bé, és per això que penso que enguany es mereixia una altra oportunitat”. A més, recorda que “existeix un historial molt llarg de galeries de Barcelona a la fira que cal preservar”.
Així doncs i amb les aigües tranquil·les de nou, la fira d’art contemporani més important de l’estat espanyol i considerada pel sector una de les més destacades d’Europa, se celebra del 13 al 17, a Madrid, sense més enrenou. Pilar Dolz, directora de la galeria Cànem, ha viscut la polèmica des de Castelló i explica que “tenint en compte l’època de crisi, la baixada de vendes i la pujada de l’IVA no em sembla malament la proposta i estaria bé que hi hagués un ajustament dels preus per part d’Ifema”. A més, la galerista habitual a la fira, que presentarà les escultures sonores de José Antonio Orts (com a artista destacat), els dibuixos d’Isidre Manils i la fotografia de Vicente Tirado del Olmo, entre d’altres, assegura que enguany “tinc un estand més petit, però no puc deixar d’anar a la fira perquè estem una mica apartats dels nuclis artístics, com Barcelona o Madrid, i presentar-nos en un esdeveniment com aquest és molt positiu per a nosaltres”. Des d’un altra punt de vista ho ha viscut Juan Anton Maragall de Trama, que durant 15 anys va participar a la fira, però que, segons comenta ell mateix “fa uns anys es va prescindir d’algunes galeries, entre elles Trama, per donar prioritat a les de fora d’Espanya”. El galerista, que serà a JustMad (Madrid, 14-17 de febrer) i que és un habitual a les fires de Miami i Colònia, veu la proposta com un “gest just i valent i del tot justificat que s’hauria de fer extensiu a totes les galeries que hi participen”.
Turquia, país convidat
En una edició marcada per la crisi i amb el rerafons dels estires i arronses sobre les condicions econòmiques, un mercat emergent com el de Turquia, on al llarg de l’última dècada han proliferat nombrosos centres d’art i galeries, és el país convidat amb prop d’una desena de galeries. El comissari Vasif Kortun ha realitzat una àmplia selecció d’artistes turcs i com ja comença a ser habitual, la presència del país convidat s’escamparà arreu de la ciutat, amb exposicions temàtiques a diferents espais de la ciutat (Centro de Arte 2 de Mayo –amb la mostra de l’artista multidisciplinari Halil Altindere-, Matadero –amb l’exposició Here together now, un projecte col·lectiu organitzat pel centre cultural turc Salt- i La Casa Encendida –amb peces del videoartista Ali Kazma). A més, l’art contemporani turc serà analitzat i comentat en diverses xerrades i debats. Al marge de controvèrsies, la fira es pot resumir en xifres: 200 galeries convidades (entre elles, una vintena d’arribades de Catalunya, País Valencià i Mallorca) de 30 països i més de 150 professionals del món de l’art, entre comissaris, ponents, directors de museus i d’institucions culturals. Senyores i senyors, torna Arco, malgrat tot.
La polèmica apareixia fa uns mesos, a principis de desembre de l’any passat, quan un grapat de galeries catalanes anunciaven que enguany no participarien a la 32ena edició d’Arco. El motiu de la plantada de les vuit galeries establertes a Barcelona (Senda, Carles Taché, Estrany – de la Mota, Àngels Barcelona, Joan Prats, Polígrafa Obra Gràfica, ProjecteSD, Raíña Lupa) era, segons van explicar en un comunicat, el fet que Ifema, l’organitzador de la fira (format per la Comunitat, l’Ajuntament i la Camera de Comerç de Madrid i Caja Madrid), es negava a revisar les condicions econòmiques que havien intentat negociar. “Es tractava d’aconseguir millores per a totes les galeries que participen a Arco, és una proposta plantejada des de Barcelona, però que ens convé a tots”, argumenta Carles Taché, propietari de la galeria homònima. Per la seva banda, Marc Domènech, d’Oriol Galeria d’Art [juntament amb ADN i Nogueras Blanchard havien confirmat des del primer moment la seva presència a la fira], afegeix que “ens sembla una petició legítima, però ningú ens va avisar. Si es plantegés com una proposta per a totes les galeries, per sumar i no pas per restar, ens hi afegiríem”. I conclou: “De fet, enguany Ifema ha fet un descompte més alt que en edicions anteriors [prop d’un 18%] en el preu de l’estand, on nosaltres hi presentarem l’obra d’artistes consagrats com Picasso i Miró. En qualsevol cas, Arco és un fira molt important i hi hem de ser”.
Amb l’inici d’any, però, saltava de nou la notícia. Les galeries que havien decidit no anar a Madrid, s’ho repensaven i finalment anunciaven la presència a la fira. Bé, totes no, Estrany – de la Mota es quedava fora. “No tenim cap problema amb la fira –explica Antoni Estrany-, tot el contrari, fa anys que hi anem i pensem que és factible que l’any que ve s’escoltin les nostres exigències, que són compartides amb moltes altres galeries de la ciutat, s’arribi a un acord i hi puguem tornar a anar”. Les que hi van, però, ho fan amb la idea de mantenir les reivindicacions de cara a la propera edició i, en alguns casos, reduint els metres de l’estand de manera testimonial per fer notar el seu desacord. El galerista Fidel Balaguer, que no ha pogut participar mai a Arco, considera que es tracta d’una “petició totalment legítima, tenint en compte la situació del sector”. Tanmateix, argüeix que “potser existeixen un excés de fires i qui sempre acaba fent negoci, en aquest cas i en d’altres certàmens, és el mateix organitzador de l’esdeveniment”. Segons explica Taché, que aprofitarà l’ocasió per presentar el nou espai La Taché Gallery: “Creiem que Arco finalment serà receptiu a les nostres peticions de cara a l’edició del pròxim any. Personalment, m’estimo molt aquesta fira i Madrid sempre ens ha tractat molt bé, és per això que penso que enguany es mereixia una altra oportunitat”. A més, recorda que “existeix un historial molt llarg de galeries de Barcelona a la fira que cal preservar”.
Així doncs i amb les aigües tranquil·les de nou, la fira d’art contemporani més important de l’estat espanyol i considerada pel sector una de les més destacades d’Europa, se celebra del 13 al 17, a Madrid, sense més enrenou. Pilar Dolz, directora de la galeria Cànem, ha viscut la polèmica des de Castelló i explica que “tenint en compte l’època de crisi, la baixada de vendes i la pujada de l’IVA no em sembla malament la proposta i estaria bé que hi hagués un ajustament dels preus per part d’Ifema”. A més, la galerista habitual a la fira, que presentarà les escultures sonores de José Antonio Orts (com a artista destacat), els dibuixos d’Isidre Manils i la fotografia de Vicente Tirado del Olmo, entre d’altres, assegura que enguany “tinc un estand més petit, però no puc deixar d’anar a la fira perquè estem una mica apartats dels nuclis artístics, com Barcelona o Madrid, i presentar-nos en un esdeveniment com aquest és molt positiu per a nosaltres”. Des d’un altra punt de vista ho ha viscut Juan Anton Maragall de Trama, que durant 15 anys va participar a la fira, però que, segons comenta ell mateix “fa uns anys es va prescindir d’algunes galeries, entre elles Trama, per donar prioritat a les de fora d’Espanya”. El galerista, que serà a JustMad (Madrid, 14-17 de febrer) i que és un habitual a les fires de Miami i Colònia, veu la proposta com un “gest just i valent i del tot justificat que s’hauria de fer extensiu a totes les galeries que hi participen”.
Turquia, país convidat
En una edició marcada per la crisi i amb el rerafons dels estires i arronses sobre les condicions econòmiques, un mercat emergent com el de Turquia, on al llarg de l’última dècada han proliferat nombrosos centres d’art i galeries, és el país convidat amb prop d’una desena de galeries. El comissari Vasif Kortun ha realitzat una àmplia selecció d’artistes turcs i com ja comença a ser habitual, la presència del país convidat s’escamparà arreu de la ciutat, amb exposicions temàtiques a diferents espais de la ciutat (Centro de Arte 2 de Mayo –amb la mostra de l’artista multidisciplinari Halil Altindere-, Matadero –amb l’exposició Here together now, un projecte col·lectiu organitzat pel centre cultural turc Salt- i La Casa Encendida –amb peces del videoartista Ali Kazma). A més, l’art contemporani turc serà analitzat i comentat en diverses xerrades i debats. Al marge de controvèrsies, la fira es pot resumir en xifres: 200 galeries convidades (entre elles, una vintena d’arribades de Catalunya, País Valencià i Mallorca) de 30 països i més de 150 professionals del món de l’art, entre comissaris, ponents, directors de museus i d’institucions culturals. Senyores i senyors, torna Arco, malgrat tot.
___
Publicat a la Revista Bonart, febrer de 2013
No comments:
Post a Comment