El títol de l’exposició
ja ho diu tot, o gairebé. Estem davant d’una selecció d’escultura espanyola
realitzada durant els darrers cent anys. El recull, que ha estat cosa de Kosme de Barañano,
inclou peces dels principals escultors del territori, però no hi són tots.
“És
una aposta personal –es defensa, abans de possibles atacs, en el text del
catàleg–, és la meva reflexió que comença pel millor escultor basc, Paco
Durrio, i acaba amb l’obra d’un alumne de fa anys, David Rodríguez”. Entremig,
es traça un recorregut pels camins sinuosos –per tècniques, materials i
conceptes– de l’art d’esculpir i modelar. Una vintena d’obres que donen una
idea general del que s’ha fet i del que es fa avui en termes escultòrics.
 |
| Juan Muñoz, Blotter figure with shutter III, 1999 |
La ceràmica El Gran
medallón con figura o El sueño de Eva (1908), de Durrio, serveix per
començar. A continuació, dos aiguaforts de Picasso, que formen part de la
meravellosa Suite Vollard (1930-1937), donen fe de l’interès de
l’artista per l’escultura. És una llàstima que no s’hagi pogut incloure cap
obra del malagueny que es qui, de nou, agafa una de les arts i la porta fins a
límits aleshores insospitats, plantejant nous horitzons. Però, no ens desviem i
tornem a la sala. L’exposició transcorre –no necessàriament de manera
cronològica– amb El Picador (1925), de José de Creeft; dos autoretrats
de Julio González i el bronze Femme dite ‘Les trois plis’ (1931); la
fusta Ilarik II (1954), de Chillida; i es desenvolupa amb una nòmina de
noms prou previsible (no per això menys valuosos): Gargallo, Miró, Clavé,
Palazuelo, Tàpies, Plensa... Fins arribar a la peça que es veu des de la porta
i espera al final de l’espai: Blotter figure with shutter III (1999), de
Juan Muñoz.
És interessant trobar
una mostra d’aquestes característiques –algú diria, més pròpia d’un centre
d’art– on la majoria de peces venen cedides per fundacions privades o museus.
Una exhibició ambiciosa que, en definitiva, serveix per posar en solfa l’obra
dels artistes que sí són representats per la galeria: Blanca Muñoz, Manolo
Valdés, Francisco Leiro, David Rodríguez, Martín Chirino i Antonio López.
4 estrelles
Galeria Marlborough. Fins al 9 de maig.
__
Publicat a Time Out, 15/04/15
No comments:
Post a Comment