Bàlsam i fuga

A mitjans dels anys quaranta del segle passat, Jean Dubuffet va inventar-se el terme “art brut” per referir-se a les expressions artístiques creades per autodidactes, en la marginalitat, fora dels circuits establerts de l’art. A Bàlsam i fuga, Mery Cuesta trasllada a la institució artística prop de setanta obres realitzades per presos en centres penitenciaris de Catalunya, confrontant-les i fomentant les coincidències amb peces d’artistes consagrats de la col·lecció La Caixa. 

Ocells, d'Andrei Cristea, de Brians 2

L’aposta és arriscada, però el resultat és digne d’ovació. D’entrada, la comissària replica les estances d’una presó per traçar el recorregut expositiu (entrada, taller, pati, cubicle, escapisme i -l’anhelada- sortida) i desglossa els temes recurrents en la vida presidiària, que són presents també en les propostes d’autors consolidats. Proliferen els ocells (Ocells, d’Andrei Cristea, de Brians 2; Aus-Ucelli, de Jochen Lempert) o els vaixells (un de llosques, d’autoria múltiple; una petita joia que mostra la precarietat de materials per treballar), com al·legories de llibertat, i les al·lusions al pas del temps (el gran rellotge d’arena, de Jorge Barbi; Pati gris, de Requena, de Quatre Camins). 

Aus-Ocells, de Jochen Lempert

Tot i que hi ha molta figuració, també es flirteja amb el surrealisme, que ajuda a exemplificar les evasions, amb referències clares a Dalí, Magritte o Ernst, i on es dialoga directament amb pintures de Ponç, Zusch i Barceló. L’exposició elogia la feina dels monitors artístics, que ofereixen nous referents als reclusos ampliant simbologies i coneixements, i prova que l’art és bàlsam i és fuga pel qui el crea, sigui dins o fora de la garjola. 

5 estrelles. 

CaixaForum. Fins al 15 de gener de 2017

__

Publicat a Time Out, 09/11/16