El surrealisme va
florir a la França dels anys vint i es va anar expandint internacionalment com
un moviment d'avantguarda que pretenia agitar l'art, la literatura, els
ambients culturals i intel·lectuals i, també, la política. Uns aires de revolta
que, en el context de l’Europa continental en plena escalada bèl·lica, es
desplaçaren cap a la Gran Bretanya. Aquesta exposició posa el focus en
un dels moments menys coneguts del grup impulsat per André Breton i revela les
connexions dels artistes britànics dels anys trenta i quaranta amb la xarxa de
creadors surrealistes més enllà de París, quan Londres va esdevenir capital del
surrealisme.
 |
| Lee Miller. Bathing Feature [Articles de bany], Vogue Studio, Londres, 1941 © Lee Miller Archives, Anglaterra, 2018. Tots els drets reservats |
La fascinant
biografia de la fotògrafa americana Lee Miller serveix de guia i fil conductor
per endreçar cronològicament el discurs. En comptes de seguir explotant el
relat de model i musa de Man Ray, que ja cansa; o de senyora de l'artista i
escriptor Roland Penrose, que encara cansa més; la mostra reivindica la figura
de Miller per ella mateixa, així com la vinculació i incidència de la seva obra
en l'escena de l’època. Bravo! Amb un muntatge sense estridències, les seves
fotos, travessades per una intensa mirada surrealista, brillen i conviuen amb
emblemàtiques peces de Salvador Dalí, Dora Maar, Max Ernst, Eileen Agar, Yves
Tanguy, Leonora Carrington i Francis Picabia, entre altres. Simultàniament, es
desgranen els principals episodis que marcaren aquells anys, com la “sobtada invasió
surrealista” de Cornualla, el 1936, o la primera Exposició Internacional del
Surrealisme, a Londres, el mateix any.
Miller té una manera
d'observar especial que l'acompanya al llarg de la seva trajectòria: en les
primeres provatures amb la tècnica de la solarització i en les desconcertants
escenes per revistes de moda. També en l'interès per formes biomòrfiques i en
el tractament de l'horror, com a fotoperiodista, durant la Segona Guerra
Mundial. És el poderós llegat d'una dona, amb més de set vides, que “preferia
fer una fotografia que ser-ne una”.
4 estrelles.
Fundació Joan Miró.
Fins al 20 de gener del 2019
__
Publicat a Time Out, n. 510, 21/11/18
No comments:
Post a Comment