El dissenyador i escultor Ramon Bigas exposa el seu darrer treball,
'Resines', una sèrie d'escultures fetes a partir d'objectes trobats
"Barcelona ja no és capital del disseny"
 |
| Ramon Bigas dret al costat de les escultures 'A', 'I' i 'M' de la sèrie 'Abecedari', que actualment s'exposa a la galeria Trama de Barcelona. Foto: JOSEP LOSADA |
Ramon Bigas és un dissenyador industrial amb vocació d'escultor o un escultor amb carrera de físic que es guanya la vida com a dissenyador de tota mena d'andròmines. Després de ser president del FAD del 1994 al 2001, ara s'ha llançat als braços de la "llibertat de l'escultura", segons explica, i això es corrobora amb l'exposició que la galeria Trama ha dedicat al seu darrer treball, Resines.
El discurs optimista entorn del disseny que va professar fa una dotzena d'anys i que el va empènyer a dirigir el gremi de dissenyadors durant set anys ha esdevingut avui pessimisme. "Barcelona ja no és capital del disseny", assegura. "La capital catalana està perdent protagonisme en aquest terreny des dels Jocs Olímpics, enfront dels països nòrdics o França. Les expectatives que es van projectar amb l'esdeveniment del 92 no s'han acomplert", conclou.
I què ha passat amb el disseny? "El problema és que al llarg dels darrers anys el disseny ha estat discriminat des de l'Ajuntament de Barcelona. El disseny català necessita més promoció i una implicació de totes les institucions perquè hi ha molt bones escoles i professionals a casa nostra, i potser l'Euroregió seria un bon mercat per explotar".
El FAD, l'organisme que es va traslladar al Convent dels Àngels mentre ell n'era el president, "només és un gremi de professionals que es dedica a divulgar i difondre el disseny i l'arquitectura arreu, però això no és suficient ara que hi ha un boom del disseny a Catalunya i no hi ha prou mercat", puntualitza Bigas, que s'autoanomena un "agitador cultural".
L'art pel disseny.
Ramon Bigas és més conegut pels seus exercicis com a dissenyador industrial -ell va ser l'autor, entre d'altres creacions, del peveter olímpic i del vaixell que va utilitzar La Fura dels Baus en la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics- que per haver estudiat física o tenir una carrera extensa en el terreny de l'art i, més concretament, en escultura.
"Voluntàriament sempre he separat el disseny, lligat al mercat, al pressupost i al procés de fabricació; de l'art, més lliure i al marge de les modes", explica. De fet, Bigas es dedica a això de l'art des de 1958 a través de l'escultura, el gravat, la pintura i el dibuix. "Primer de tot vaig fer d'artista -aclareix- i després em vaig dedicar a fer disseny perquè se'm presentava com una opció entre l'art i la tècnica de la física".
L'exposició que acull la galeria Trama és una bona mostra del que ha arribat a aprendre al llarg de mig segle de dedicació. Resines és un conjunt de 38 peces escultòriques de petit format fetes a partir d'objectes trobats. "Es tracta d'un petit homenatge que he fet a diversos estris, pedres i insectes dissecats". Les peces de Bigas estan fetes amb culleres i forquilles, com a La coberteria de l'àvia; amb peces de llautó i fustes, com a Retrat I; o amb falç, martell, xarxa roja i encenalls d'acer, com a URSS. "Sóc un autèntic col·leccionista de porqueries que reciclo i converteixo en objectes poètics".
En la sèrie Abecedaris, recrea cadascuna de les lletres de l'abecedari amb diferents materials. La C està feta a partir de pasta de sopa de lletres i llautó, la I és un compàs, un escaire de fusta i paper i la M és un metro de fusta en forma de M i un centímetre.
L'escultor fixa tots aquests materials amb resina, cosa que dóna a aquests muntatges, amb els quals crea autèntics paisatges, l'aspecte d'escultura total. "Amb la resina immortalitzo la quotidianitat, les peces es queden fixades i immòbils per sempre".
Entre Duchamp i Warhol
L'art de Bigas recorda el dadà de Duchamp, per la recopilació d'objectes qualssevol als quals dota de presència artística i, per tant, és també pop, perquè la quotidianitat esdevé art en les seves mans, igual que ho era en mans de Warhol. A més, és molt estètic gràcies a les composicions equilibrades i belles que aconsegueix recrear. El crític d'art Daniel Giralt-Miracle defineix el treball artístic de Bigas a mig camí entre els ready-mades signats per Schwitters i Duchamp i els poemes visuals de Brossa.
Bigas continua el camí que va encetar a principis del segle XX el moviment dadà. "Ja no cal inventar res. Ara, l'obligació de l'artista és descobrir les coses que la gent no veu", subratlla.
---
Entrevista publicada al diari AVUI, pàgina 44. Dimecres, 20 de setembre del 2006
El discurs optimista entorn del disseny que va professar fa una dotzena d'anys i que el va empènyer a dirigir el gremi de dissenyadors durant set anys ha esdevingut avui pessimisme. "Barcelona ja no és capital del disseny", assegura. "La capital catalana està perdent protagonisme en aquest terreny des dels Jocs Olímpics, enfront dels països nòrdics o França. Les expectatives que es van projectar amb l'esdeveniment del 92 no s'han acomplert", conclou.
I què ha passat amb el disseny? "El problema és que al llarg dels darrers anys el disseny ha estat discriminat des de l'Ajuntament de Barcelona. El disseny català necessita més promoció i una implicació de totes les institucions perquè hi ha molt bones escoles i professionals a casa nostra, i potser l'Euroregió seria un bon mercat per explotar".
El FAD, l'organisme que es va traslladar al Convent dels Àngels mentre ell n'era el president, "només és un gremi de professionals que es dedica a divulgar i difondre el disseny i l'arquitectura arreu, però això no és suficient ara que hi ha un boom del disseny a Catalunya i no hi ha prou mercat", puntualitza Bigas, que s'autoanomena un "agitador cultural".
L'art pel disseny.
Ramon Bigas és més conegut pels seus exercicis com a dissenyador industrial -ell va ser l'autor, entre d'altres creacions, del peveter olímpic i del vaixell que va utilitzar La Fura dels Baus en la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics- que per haver estudiat física o tenir una carrera extensa en el terreny de l'art i, més concretament, en escultura.
"Voluntàriament sempre he separat el disseny, lligat al mercat, al pressupost i al procés de fabricació; de l'art, més lliure i al marge de les modes", explica. De fet, Bigas es dedica a això de l'art des de 1958 a través de l'escultura, el gravat, la pintura i el dibuix. "Primer de tot vaig fer d'artista -aclareix- i després em vaig dedicar a fer disseny perquè se'm presentava com una opció entre l'art i la tècnica de la física".
L'exposició que acull la galeria Trama és una bona mostra del que ha arribat a aprendre al llarg de mig segle de dedicació. Resines és un conjunt de 38 peces escultòriques de petit format fetes a partir d'objectes trobats. "Es tracta d'un petit homenatge que he fet a diversos estris, pedres i insectes dissecats". Les peces de Bigas estan fetes amb culleres i forquilles, com a La coberteria de l'àvia; amb peces de llautó i fustes, com a Retrat I; o amb falç, martell, xarxa roja i encenalls d'acer, com a URSS. "Sóc un autèntic col·leccionista de porqueries que reciclo i converteixo en objectes poètics".
En la sèrie Abecedaris, recrea cadascuna de les lletres de l'abecedari amb diferents materials. La C està feta a partir de pasta de sopa de lletres i llautó, la I és un compàs, un escaire de fusta i paper i la M és un metro de fusta en forma de M i un centímetre.
L'escultor fixa tots aquests materials amb resina, cosa que dóna a aquests muntatges, amb els quals crea autèntics paisatges, l'aspecte d'escultura total. "Amb la resina immortalitzo la quotidianitat, les peces es queden fixades i immòbils per sempre".
Entre Duchamp i Warhol
L'art de Bigas recorda el dadà de Duchamp, per la recopilació d'objectes qualssevol als quals dota de presència artística i, per tant, és també pop, perquè la quotidianitat esdevé art en les seves mans, igual que ho era en mans de Warhol. A més, és molt estètic gràcies a les composicions equilibrades i belles que aconsegueix recrear. El crític d'art Daniel Giralt-Miracle defineix el treball artístic de Bigas a mig camí entre els ready-mades signats per Schwitters i Duchamp i els poemes visuals de Brossa.
Bigas continua el camí que va encetar a principis del segle XX el moviment dadà. "Ja no cal inventar res. Ara, l'obligació de l'artista és descobrir les coses que la gent no veu", subratlla.
---
Entrevista publicada al diari AVUI, pàgina 44. Dimecres, 20 de setembre del 2006
No comments:
Post a Comment