26.9.06

El caos contemporani

La sisena edició del Printemps de Septembre arrenca a Tolosa amb una trentena de mostres en què els artistes experimenten amb les nocions d'ordre i desordre

Imatge de la 'performance' 'Quizoola', una de les activitats
nocturnes del festival Printemps de Septembre,
que s'ha inaugurat aquest cap de setmana a
Tolosa de Llenguadoc
Foto: HUGO GLENDINNING
La primavera ja ha arribat a Tolosa de Llenguadoc. No és que el calendari solar faci una excepció en aquesta ciutat ni que ens haguem confós de dates pel lema publicitari d'uns grans magatzems. El fet és que aquest cap de setmana ha arrencat la sisena edició del Printemps de Septembre, el festival d'art contemporani que busca ser el contrapunt artístic a la capitalitat rotunda de París i que enguany ha portat el caos a la ciutat occitana.

Si l'any passat va ser el vertigen, el leitmotiv de la proposta d'aquesta edició, la darrera que comissaria Jean-Marc Bustamante, és Línies trencades, un projecte amb una trentena d'artistes que experimenten amb les nocions d'ordre i desordre. L'obra Asylum, formada per nou pantalles de vídeo que l'artista Julian Rosefeldt ha posat a l'hotel Dieu, és una de les propostes més caòtiques que s'exposen al festival. Cada una de les pantalles funciona de manera autònoma, com si es tractés de llenços estampats amb imatge en moviment. En una, un grup de dones passen l'aspiradora per un jardí de cactus, i en una altra, un jove està mirant la tele. Tot aparentment endreçat. El caos arriba quan tots s'aturen i comencen a cantar a l'uníson.

El vídeo és, sens dubte, el suport estrella d'aquesta edició. Una altra de les propostes que més s'adiu a la idea de Bustamante del que és el caos contemporani és el vídeo A muerte, de l'argentí Miguel Angle Ríos. Un tríptic en imatges (al museu dels Abattoirs) on es veu el joc de baldufes i se sent el soroll quan cauen estrepitosament davant la càmera. "A través de les obres -diu Bustamante- es busca el caos de la vida des de diferents punts de vista".

En una edició on no hi ha cap fil conductor que ajudi a pair el recorregut expositiu que porta els visitants a diferents edificis, a banda i banda del Garona, el comissari ha apostat per "l'art fantasiós anglosaxó" (amb poca presència d'artistes francesos i cap representant de l'Estat espanyol). A més, ha barrejat noms consagrats, com Anish Kapoor, amb una instal·lació de cera roja, My red homeland; Francia Alÿs; o Runa Islam, que afronten el tema del caos amb vídeos que desconcerten; amb obres d'artistes joves i desconeguts.

A més, hi ha una sorprenent presència de peces signades per artistes que s'autodefineixen com a feministes: els maniquins de Cathy Wilkes, el film de Margaret Salmon, la instal·lació Stonewall de ferro i cadenes de Monica Bonvicini, als Jacobins, o les instal·lacions amb objectes trobats de l'enfant terrible Sara Lucas, que exposa per primera vegada en territori francès.

Al Printemps d'enguany, que s'allarga fins al 15 d'octubre amb un seguit de performances i concerts, es presenta el caos, sobretot, de la mà de feministes. L'artista (dona) esdevé, a Tolosa, la creadora principal del caos contemporani.

---
Article publicat al diari AVUI, pàgina 39. Dimarts, 26 de setembre del 2006

No comments:

Post a Comment