Perfomances a la fàbrica

El paisatge urbà mostra com cada vegada més la majoria de centres fabrils s’han reconvertit en serveis per a la ciutadania. Aquest és el cas de Ca l’Estruch: de tintoreria a centre d’arts visuals

“Deien de Sabadell que era una immensa fàbrica tèxtil,
la primera ciutat llanera del país, la nostra Manchester.”
Emili Teixidor, Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya.

Fins a la dècada dels anys vuitanta del segle passat, Ca l’Estruch va funcionar com a fàbrica dedicada a l’estampació tèxtil i a la tintoreria. Era un més dels nombrosos centres fabrils que, durant prop de dos segles, feren créixer econòmica i demogràficament Sabadell. La ciutat va ser pionera en la revolució industrial a Catalunya i va veure com s’instal·lava, a principis del segle XIX, la primera màquina de vapor en una fàbrica de teixits. Precisament, el sector tèxtil era el motor de l’economia del municipi que, amb el ritme frenètic dels telers, es va convertir en la ciutat llanera més important de l’estat espanyol.

Els inicis del segle XX no fan res més que reafirmar el model industrial de Sabadell que s’amplia amb el sector de la metal·lúrgia. Però, el temps canvia les coses, arriben els anys setanta i la crisi econòmica fa que molts vapors s’apaguin per sempre, deixant les fàbriques buides i, amb els anys, les xemeneies com a únics testimonis de l’activitat fabril. De tot aquell auge industrial, es conserven 45 fumerals protegits com a patrimoni històric de Sabadell. Alguns d’ells, com el de Ca l’Estruch, estan identificats amb una placa on s’explica  per qui fumejaven. La cosa, és evident, ha canviat molt a Ca l’Estruch, que des del 1995 funciona com a centre de producció i creació artística, després de què l’ajuntament sabadellenc adquirís part dels terrenys i es fessin obres de rehabilitació a la fàbrica durant prop més de tres anys.

Laboratori de formats
Clar i ras, el centre del carrer de Sant Isidre dóna suport als creadors, especialment als que es dediquen a les arts escèniques (dansa, teatre i circ), la imatge i les arts visuals. L'activitat de l'espai es concentra, sobretot a través dels programes de residències, en ajudar als creadors en els processos de recerca i en l’experimentació de llenguatges artístics nous així com en la producció de l’obra. L’any passat, quan l’Estruch celebrava el seu 15è aniversari com a fàbrica cultural, va encetar una nova línia d’actuació i va convertir els 500 m2 de la NauEstruch en un espai dedicat a l’art visual, però amb especial interès per l’art performàtic. De fet, compta amb la programació regular de performances més important de Catalunya, presentant-ne una cada quinze dies, tot coincidint amb els dies d’inauguració d’exposicions. D’aquesta manera, s’ha convertit en el primer centre de l’estat espanyol dedicat exclusivament a investigar, promoure i mostrar performances, tot entenent que “les noves generacions d’artistes trien la perfomance com a vehicle del seu treball”. L’objectiu ha estat transformar aquesta part de la fàbrica, que compta, a més, amb l’Escena Estruch (dansa i teatre), el Media Estruch (media lab), Meta Estruch (arxiu on line d’arts escèniques i performàtiques) i Estruch Music (música), en un espai obert i transdisciplinar on s’aposta per investigadors de nous formats artístics i performers.

En aquesta fàbrica hi ha lloc per a la recerca i la producció de l’obra, però també centren els esforços en el treball de projecció i exhibició, per aconseguir acostar les diferents peces al públic general i a creadors de disciplines dispars. S’hi desenvolupen activitats pedagògiques (Què és una performance?, fins a finals de maig) i formatives (Taller de dansa de la companyia Pepe Hevia, fins el mes de juny), exhibicions (Fem_10. 7ª Trobada de performances i Octavi Comeron: La balada del valor de l’ús, durant el mes de maig), seminaris (a patir del 13 de maig: Polítiques del performatiu, coordinat per Judit Vidiella) i, es clar, performances (Accneo: Zombie Experience, el 13 de maig; i Carme Viñas: Paseo en caballo, 27 de maig). A més, els dies 2 i 3 de maig se celebrarà la segona edició de l’Open Think Tank, una xerrada dirigida per la Plataforma d’Investigació i Innovació Cultural ZZZinc que analitzarà i farà balanç del treball que porten a terme la Media i la NauEstruch. Hi ha residències per artistes i companyies així com nombrosos tallers d’investigació per a especialistes i amateurs.

A més de ser una aposta per a la creació emergent, la recerca i estimulació de nous llenguatges artístics, l’Estruch de Sabadell funciona com a nou pol per a la creació i el consum cultural i situa un important laboratori d’experimentació fora de la capital catalana. La fàbrica té vocació internacional i vol acollir artistes i propostes d’arreu del món.

Els nous centres de producció cultural d’avui (per exemple, Hangar i Can Felipa, a Barcelona; l'Estruch, a Sabadell; o Tabacalera i Matadero, a Madrid) són les fàbriques d’ahir. Les noves expressions artístiques del segle XXI prenen forma dins construccions del XIX que no estaven precisament dissenyades per a ser creatives. Els espais caduquen, es transformen i es reutilitzen. I ja se sap, les crisis econòmiques fan emigrar les fàbriques (o és al revés?) i n'hi ha que es consolen afirmant que la recessió estimula la creativitat, però això ja són fils d'un altre teler. 

___
Publicat a Revista Bonart