El Dalí més autèntic

L’exposició Dalí peculiar, que es pot veure fins al 18 d’octubre a Ca L’Anita (Roses), inclou un centenar de fotografies que Joan Vehí va realitzar al pintor empordanès

Fa uns mesos, Joan Vehí, el fuster de Salvador Dalí, explicava, en aquestes mateixes pàgines [Bonart, octubre-novembre 2014, número 167], com s’havia convertit, amb els anys, amb el fotògraf involuntari i gairebé exclusiu del geni del surrealisme. Per davant del seu objectiu, l’artista desfilava tranquil, s’oblidava de postures i es mostrava –en un entorn de plena confiança– natural; aflorava així el Dalí més autèntic. Ara, el comissari Pere Maset treu a la llum una selecció d’aquestes instantànies que el retratista va realitzar entre finals dels cinquanta i fins ben entrada la dècada dels setanta. Maset recorda que va començar a investigar als arxius de Vehí l’any 2004 i que, amb l’ajuda del galerista Franco Bombelli i del pintor Antoni Pitxot, va poder “documentar les imatges, identificar molts dels personatges i llocs que hi apareixen i conèixer els episodis retratats”.

La mostra Dalí peculiar, inaugurada el 28 de març i que es pot visitar fins al 18 d’octubre a Ca L’Anita de Roses, inclou unes 110 fotografies, algunes de les quals inèdites, on es descobreix “Dalí i els seus espais; és a dir –subratlla el comissari– la manera en què l’artista adaptava l’entorn i el feia dalinià, com en el cas de les imatges de Portlligat o les intervencions al castell de Púbol”. De fet, el fotògraf va poder captar gairebé tot el procés de reestructuració de l’immoble per la proximitat amb la parella. Maset matisa que aquesta exposició, que potser itinera a París, pretén “presentar un personatge molt peculiar, extravertit i divers i, a la vegada, l’empremta que deixava el geni per allà on passava”. Apareix el pintor, al taller, en una sessió de treball contemplant l’obra El descobriment d’Amèrica de Cristòfor Colom o bé rebent el rei Humbert de Savoia a Portlligat. En d’altres, es veu La Chunga ballant, Manitas de Plata tocant la guitarra o el dia en el qual l’artista va llençar al mar una model disfressada de sirena. A més, la mostra reserva un espai dedicat a Gal·la, posant de manera distesa. “Es tracta –conclou– d’una mena d’àlbum familiar de Dalí amb la gent amb la qual li agradava relacionar-se”. Per a Maset aquesta és una exposició “important per a la Fundació Joan Vehí perquè dóna a conèixer i es fa públic part del seu fons, després de no comptar amb el suport de l’Ajuntament de Cadaqués”.

___

Publicat a Revista Bonart, maig-juny-juliol de 2015