30.9.25

Un tastet de l’últim Barceló

El Museu d’Art Contemporani d’Eivissa (MACE) exposa fins al 16 de novembre Miquel Barceló, el present permanent

Al llibre De la meva vida (Galàxia Gutenberg), Miquel Barceló (Felanitx, 1957) sosté que la pintura està lligada a la seva infantesa: “Pintar és una pulsió que et posseeix per complet. No saps ben bé on vas. Te perds totalment i acabes fent allò que havies oblidat o que volies fer sense saber com aconseguir-ho. Un miracle que es produeix sempre de manera diferent. És una cosa primitiva, essencial. La vaig sentir tot d’una quan pintava devora ma mare, als dotze anys”. De llavors ençà, l’artista de naturalesa mediterrània no ha deixat de crear i ha conreat una trajectòria prolífica amb una pràctica artística diversificada entre pintura, escultura, ceràmica, performance, dibuix i gravat, combinada amb grans intervencions, com la de la Seu de Mallorca o la cúpula al Saló dels Drets Humans de l’ONU a Ginebra.


Fins al 16 de novembre, el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa (MACE) acull la mostra Miquel Barceló, el present permanent, on s’exposen alguns dels treballs recents del pintor mallorquí amb més projecció internacional. L’exposició, a cura Enrique Juncosa, comissari, escriptor, amic i gran coneixedor de l’obra i l’univers creatiu del “pintor de la llum i la matèria”, com l’acostuma a definir, aplega un conjunt de tretze pintures, realitzades entre enguany i l’any anterior, i nou ceràmiques —aquella pintura tridimensional que s’expandeix més enllà del bastidor, per fer servir les paraules de l’artista—, del darrer lustre. Un tastet de l’últim Barceló, amb una tria de pintures que remeten a l’art rupestre de les coves d’Altamira, Lascaux o Chauvet, que va poder visitar i que descriu “com una cosa que duc encara a l’interior, una experiència inèdita”. Uns llenços que treballa amb textures i volums, per imitar els relleus de les superfícies rocoses de les coves, amb una paleta d’ocres, blancs i negres, per on desfilen animals extraordinaris. En les ceràmiques, en canvi, creixen flors i proliferen pops i peixos, que ell mateix pesca i menja i que fa eterns al fang.

Miquel Barceló, el present permanent és la tercera exposició que el MACE dedica a l’obra del mallorquí. El 2012, coincidint amb l’obertura del centre després de les obres de renovació i ampliació, es va presentar Miquel Barceló – Barry Flanagan / Ceràmiques i dibuixos, i uns anys abans, el 2003, el Govern balear va organitzar Miquel Barceló a les Illes Balears.

__

Publicat a revista Bonart, 202