Un oceà de dades (Hello world!, instal·lació amb 5.000 diaris personals descarregats d’Internet), un mar d’informació (Thingful.net, sistema que permet descobrir els objectes connectats que tenim al voltant), rius de referències (Vocabulari bà sic: geolocalització, algoritme, predicció, patró) i grà fics (Submarine cable map, traçat del sistema de fibra òptica que connecta el món) per intentar explicar què vol dir Big Data. Per alguns és el nou petroli, una font de riquesa inesgotable, per altres una eina de control social. El que és segur és que la metà fora del núvol, un lloc eteri on van a parar els nostres tweets, contrasenyes i fotos, és del tot enganyosa: un embull de cables i sensors envolten literalment el planeta i s’han edificat grans contenidors per preservar aquests continguts.
