La galeria Artur Ramon Col·leccionisme celebra 20 anys amb una mostra amb peces del segle XVII al XX
Des de fa unes quantes dècades, el nom d'Artur Ramon està estretament lligat a l'art de l'antic, al gust per artistes i obres pretèrites i al negoci del col·leccionisme d'antiquaris.
Aquests dies la família Ramon està d'aniversari. Resulta que fa vint anys que Artur Ramon i Picas, la tercera generació de fascinats per l'art i l'antic, va obrir a prop de la catedral de Barcelona, al carrer de la Palla, Artur Ramon Col·leccionisme. Es tracta d'un espai a mig camí entre la galeria d'art i la botiga d'antiguitats que modifica el negoci d'antiquaris que havia obert el seu pare l'any 42.
"Quan es va inaugurar era un projecte inusual, sense precedents. Va representar la culminació del projecte familiar iniciat, a Sitges, per l'avi Artur Ramon Vendrell el 1927", recorda Artur Ramon fill. "La galeria va aglutinar el vessant comercial i cultural, alhora que tractava d'estimular el gust pel col·leccionisme".
El fet és que per celebrar l'aniversari han ocupat l'espai amb la mostra 20 anys. 1986-2006, una mena de tast, amb 26 peces, on es resumeix el discurs que la galeria ha difós a través de les 130 exposicions organitzades al llarg de les dues dècades d'existència. La mostra reuneix pintures, gravats, dibuixos, escultures i peces decoratives des del segle XVII fins al XX, la majoria adquirides a Nova York, Londres i París.
Hi ha la Vedutta della Piazza del Popolo, de Giovanni Batista Piranesi; El botànic, de Marià Fortuny; Femme nue de dos, les jambes croisées i Deux femmes nues, de Pablo Picasso; Roi à la pipe, d'Antoni Clavé; l'escultura Nu dempeus, de Manolo Hugué; i un guaix que Fernand Léger va fer el 1921 per a un llibre d'André Malraux que mai va arribar a il·lustrar i que 85 anys després els Ramon han recuperat com a imatge de portada del catàleg.
El director de la galeria, Jordi Umbert, explica que "des d'aquest espai sempre s'ha treballat per recuperar alguns artistes que van ser rellevants en vida, però que ara estan oblidats". De fet, tenen la peça Gallines picotejant pebrots, del pintor oblidat Nicolau Raurich.
Com a botiga que també és, totes les obres estan en venda. El gravat de Fortuny és la peça més barata, amb un preu de 2.000 euros, i el Picasso de l'època blava és la més cara i està valorada en 180.000 euros.
La saga dels Ramon ha conquerit un espai més del carrer de la Palla amb una sala dedicada a l'art contemporani que es fa a Catalunya.
---
Article publicat al diari AVUI, pàgina 41. Dijous, 21 de setembre del 2006
Des de fa unes quantes dècades, el nom d'Artur Ramon està estretament lligat a l'art de l'antic, al gust per artistes i obres pretèrites i al negoci del col·leccionisme d'antiquaris.
Aquests dies la família Ramon està d'aniversari. Resulta que fa vint anys que Artur Ramon i Picas, la tercera generació de fascinats per l'art i l'antic, va obrir a prop de la catedral de Barcelona, al carrer de la Palla, Artur Ramon Col·leccionisme. Es tracta d'un espai a mig camí entre la galeria d'art i la botiga d'antiguitats que modifica el negoci d'antiquaris que havia obert el seu pare l'any 42.
"Quan es va inaugurar era un projecte inusual, sense precedents. Va representar la culminació del projecte familiar iniciat, a Sitges, per l'avi Artur Ramon Vendrell el 1927", recorda Artur Ramon fill. "La galeria va aglutinar el vessant comercial i cultural, alhora que tractava d'estimular el gust pel col·leccionisme".
El fet és que per celebrar l'aniversari han ocupat l'espai amb la mostra 20 anys. 1986-2006, una mena de tast, amb 26 peces, on es resumeix el discurs que la galeria ha difós a través de les 130 exposicions organitzades al llarg de les dues dècades d'existència. La mostra reuneix pintures, gravats, dibuixos, escultures i peces decoratives des del segle XVII fins al XX, la majoria adquirides a Nova York, Londres i París.
Hi ha la Vedutta della Piazza del Popolo, de Giovanni Batista Piranesi; El botànic, de Marià Fortuny; Femme nue de dos, les jambes croisées i Deux femmes nues, de Pablo Picasso; Roi à la pipe, d'Antoni Clavé; l'escultura Nu dempeus, de Manolo Hugué; i un guaix que Fernand Léger va fer el 1921 per a un llibre d'André Malraux que mai va arribar a il·lustrar i que 85 anys després els Ramon han recuperat com a imatge de portada del catàleg.
El director de la galeria, Jordi Umbert, explica que "des d'aquest espai sempre s'ha treballat per recuperar alguns artistes que van ser rellevants en vida, però que ara estan oblidats". De fet, tenen la peça Gallines picotejant pebrots, del pintor oblidat Nicolau Raurich.
Com a botiga que també és, totes les obres estan en venda. El gravat de Fortuny és la peça més barata, amb un preu de 2.000 euros, i el Picasso de l'època blava és la més cara i està valorada en 180.000 euros.
La saga dels Ramon ha conquerit un espai més del carrer de la Palla amb una sala dedicada a l'art contemporani que es fa a Catalunya.
---
Article publicat al diari AVUI, pàgina 41. Dijous, 21 de setembre del 2006
No comments:
Post a Comment