22.9.06

MACBA, canvi de mirada

El museu inicia la temporada amb la inauguració d'un nou espai expositiu, la Capella dels Àngels, i amb la incorporació de 83 obres per a la seva col·lecció

Una visitant es passeja per la instal·lació
'The Nature of Visual Illusion', de Juan Muñoz,
que forma part de les peces de la nova col·lecció del museu
Foto: JOSEP LOSADA
La temporada artística d'enguany s'inicia amb una nova incorporació arquitectònica. L'església gòtica del Convent dels Àngels, transformada i remodelada, s'ha convertit en una sala més del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba). La nova planta, que s'ha batejat com a Capella Macba, es troba tot just davant de l'edifici blanc que l'arquitecte Richard Meier va projectar per al museu.

El nou espai expositiu de la Capella -remodelat pel tàndem d'arquitectes Lluís Clotet i Ignacio Paricio- alberga, des d'ahir, obres que van aparèixer en el context de la postguerra europea, amb la ressaca del desastre d'Auschwitz, quan es plantejava si era possible l'art després de l'horror. En l'exposició hi ha escultura, dibuix, pintura i fotografia. Les peces de Tàpies, Michaux, Cy Twombly, Oteiza, Calder i Fontana omplen els diferents espais de la Capella i es presenten com a excuses per a la reflexió. Segons el director del museu, Manuel Borja-Villel, "es tracta del segle d'or de les avantguardes". "Ells són els fills de Picasso i els pares de l'art que es fa actualment".

Aquests artistes van desenvolupar durant els cinquanta i seixanta la seva obra que representa el principi i la fi de la modernitat. "El principi -diu el director- perquè és la primera vegada en la història que els artistes d'avantguarda aconsegueixen arribar a un públic més ampli, i el final, perquè aquesta circumstància va ser, al mateix temps, la seva pròpia contradicció".

A més d'edifici, però, els del Macba inauguren exposició amb les incorporacions de noves obres que completen la col·lecció del museu. "A través de les noves adquisicions -explica Borja-Villel- es presenten nous itineraris i lectures divergents d'un trajecte de l'art contemporani que s'inicia a finals de la dècada dels cinquanta".

Un nou paradigma
Ara fa mig segle que hi va haver un canvi de paradigma en l'art. Una mena de punt i a part amb la modernitat, que va suposar la gestació de la postmodernitat o de l'anomenada nova modernitat. En aquest moment és quan l'espectador es converteix en una peça activa dins del triangle hermenèutic de l'art. El visitant del museu entra en el joc de l'art i ha de dialogar amb la peça.

L'espectador es converteix en un agent generador que es considera, per fi, capacitat per donar sentit a l'obra. "Si fins en aquell moment l'element que conformava el sistema de percepció era la visió universal -insisteix Borja-Villel-, a partir de llavors va ser substituït pel reconeixement de l'estructura lingüística de la peça".

Aquest canvi de paradigma es llegeix a partir de les 83 obres adquirides -53 de compra, una donació i la resta a dipòsit-, entre les quals hi ha, a més d'algunes peces de la Capella, el vídeo de Maja Bajevic i la instal·lació que hi ha al hall del Macba d'Oyvind Fahlstrom.

Entre les recents adquisicions destaquen, segons el director, la donació -realitzada per l'artista mateix- d'obres d'Antoni Llena i alguns dipòsits d'obres com Meatball Curtain, de l'artista suec Fahlstrom, i The nature of visual illusion, de Juan Muñoz, així com una selecció d'obres de la Col·lecció Alfonso Pons d'artistes sud-americans, com Francisco Alys i Gabriel Orozco.

L'esperit de la Cadaqués
El Macba ha tornat de l'estiu amb una sorpresa més. Es tracta d'un conjunt de peces que representen l'esperit de la sala Cadaqués, la galeria que va fundar el 1973 l'artista i arquitecte Lanfranco Bombelli amb l'objectiu de vendre una col·lecció d'obra gràfica, editada per ell mateix, i en homenatge al seu col·lega i arquitecte Peter Harnden, que acabava de morir.

L'exhibició de la col·lecció del museu s'amplia amb les vuitanta obres que Bombelli ha deixat per a l'exposició. Segons Bombelli, "hi ha negociacions amb el museu per fer un dipòsit de peces i fer una donació d'edicions d'obra gràfica".

El fet és que al llarg del segle XX aquesta petita vila de la costa empordanesa es va convertir (durant la temporada d'estiu) en un pol d'atracció per als intel·lectuals i artistes d'arreu d'Europa que representaven l'avantguarda creativa de l'època. Pablo Picasso, Man Ray, Marcel Duchamp, Richard Hamilton i Dieter Roth són alguns dels personatges que van fer estada a Cadaqués i que, alhora, van deixar obra a Bombelli.

La mostra dedicada a la Cadaqués, que ocuparà el primer pis del Macba, fins al 27 de novembre, està comissariada per Roland-Groenenboom. "En tractar-se d'una galeria nascuda de l'atzar, la galeria Cadaqués -escriu el comissari- va seguir fidel al seu funcionament com a laboratori d'experiències i experiments culturals, escenari per a esdeveniments artístics lúdics i lloc de trobada per a tothom que estigués obert a l'art durant els anys setanta i vuitanta".

La col·lecció de Bombelli explora la història i la dinàmica de la galeria com un espai d'excepció en el clima artístic de Catalunya. Aquesta mostra permet fer un inventari i una revisió crítica dels 24 anys de vida de la sala-galeria i serveix per situar, en el marc del Macba i la seva recent ampliada col·lecció, Cadaqués com a nucli perifèric de les avantguardes del segle XX. Bombelli apareix com al creador d'un projecte artístic excèntric que ha aconseguit quallar dins la història (recent) de l'art.

---
Article publicat al diari AVUI, pàgina 34. Divendres, 22 de setembre del 2006

No comments:

Post a Comment