El CCCB presenta 'Bamako 05. Un altre món', una mostra de fotografia africana que desmunta els tòpics del continent
 |
| Nois a la dutxa d'una presó africana a Ciutat del Cap. foto MIKHAEL SUBOTZKY |
Tothom té al cap una imatge d'Àfrica estereotipada. Un continent de desnodrits, de guerres entre tribus, de sida i de misèria absoluta. Però encara que pugui sonar molt evident, al continent negre també hi ha art i gent que fa fotografia i revela en un paper brillant o mat una instantània d'una realitat desconeguda.
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ha obert les portes, per segon cop, a les diferents visions que aporta la fotografia africana. L'experiment es diu Bamako 05. Un altre món, una selecció de 300 fotografies dels 13 artistes que van presentar les propostes més interessants que es van exposar a la biennal Rencontres, celebrada l'any passat a Bamako.
El gran desconegut
Pep Subirós, l'encarregat de comissariar la mostra, explica que "és una aproximació a la fotografia contemporània del continent que, tot i estar a prop geogràficament, és un gran desconegut en matèria artística". De fet, la mostra comença amb una sala fosca, on s'han de descobrir els noms dels artistes que llueixen al costat del contorn d'Àfrica, tènuement il·luminada, des d'on s'inicia el recorregut fotogràfic.
"Si no té cap sentit parlar de fotografia europea, ni asiàtica, ni llatinoamericana -segons escriu el comissari al catàleg de l'exposició-, encara menys en té en el cas de l'Àfrica". I així és. La mostra sorprèn justament per això. Els 13 fotògrafs, seleccionats d'entre els 39 que van participar en la biennal, mostren unes imatges d'una Àfrica ben diferent i, sovint, resulten lectures contradictòries.
Les instantànies de Malik Nejmi ensenyen la gent a casa, en un ambient de quotidianitat extrema, i les de Zaynab Toyosi Odunsi deixen veure la vida nocturna de bars i carrers. Els retrats de Raymond Barthes semblen aquarel·les, Mikhael Subotzky ens fa entrar a les presons amb fotos de mig format impactants, i Rana el Nemr ofereix un recorregut pels metros del Caire, que s'assemblen als que hi pot haver en qualsevol ciutat europea. En la majoria de casos, són imatges exageradament coloristes, en què la força del color s'imposa al tema i als personatges.
El comissari de la biennal de Bamako, Simon Njami, subratlla que "tots ells ofereixen una visió molt subjectiva del continent que no es pretén imposar com un axioma, sinó com una proposta, una alternativa".
Els consolidats
La mostra es complementa amb exposicions monogràfiques que repassen l'obra de tres autors consolidats. Les imatges en blanc i negre de Ranjith Kally tenen el fil conductor de reivindicar la comunitat índia a Àfrica, que sovint han estat doblement marginats al continent castigat. "Moltes d'aquestes fotos -conta el fotògraf- han estat publicades al Drum Magazine i al Golden City Post, on vaig treballar com a fotoperiodista durant anys". A més, també s'ofereix un recorregut per les imatges del fotoreporter John Mauluka i de Malick Sidibé, "un dels pocs artistes africans -segons Subirós- que ha aconseguit traspassar fronteres".
Bamako és un punt de coincidència entre la fotografia africana i la de qualsevol altre continent. L'art s'agermana i, en aquest cas, es veu que les ànsies d'experimentació corren per les venes de qualsevol artista del món. Aquest és un bon principi per consolidar l'entrada de l'art africà, perifèric, als circuits internacionals, dominats, ara per ara, per Occident.
---
Article publicat al diari AVUI, pàgina 44. Divendres, 6 d'octubre del 2006
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ha obert les portes, per segon cop, a les diferents visions que aporta la fotografia africana. L'experiment es diu Bamako 05. Un altre món, una selecció de 300 fotografies dels 13 artistes que van presentar les propostes més interessants que es van exposar a la biennal Rencontres, celebrada l'any passat a Bamako.
El gran desconegut
Pep Subirós, l'encarregat de comissariar la mostra, explica que "és una aproximació a la fotografia contemporània del continent que, tot i estar a prop geogràficament, és un gran desconegut en matèria artística". De fet, la mostra comença amb una sala fosca, on s'han de descobrir els noms dels artistes que llueixen al costat del contorn d'Àfrica, tènuement il·luminada, des d'on s'inicia el recorregut fotogràfic.
"Si no té cap sentit parlar de fotografia europea, ni asiàtica, ni llatinoamericana -segons escriu el comissari al catàleg de l'exposició-, encara menys en té en el cas de l'Àfrica". I així és. La mostra sorprèn justament per això. Els 13 fotògrafs, seleccionats d'entre els 39 que van participar en la biennal, mostren unes imatges d'una Àfrica ben diferent i, sovint, resulten lectures contradictòries.
Les instantànies de Malik Nejmi ensenyen la gent a casa, en un ambient de quotidianitat extrema, i les de Zaynab Toyosi Odunsi deixen veure la vida nocturna de bars i carrers. Els retrats de Raymond Barthes semblen aquarel·les, Mikhael Subotzky ens fa entrar a les presons amb fotos de mig format impactants, i Rana el Nemr ofereix un recorregut pels metros del Caire, que s'assemblen als que hi pot haver en qualsevol ciutat europea. En la majoria de casos, són imatges exageradament coloristes, en què la força del color s'imposa al tema i als personatges.
El comissari de la biennal de Bamako, Simon Njami, subratlla que "tots ells ofereixen una visió molt subjectiva del continent que no es pretén imposar com un axioma, sinó com una proposta, una alternativa".
Els consolidats
La mostra es complementa amb exposicions monogràfiques que repassen l'obra de tres autors consolidats. Les imatges en blanc i negre de Ranjith Kally tenen el fil conductor de reivindicar la comunitat índia a Àfrica, que sovint han estat doblement marginats al continent castigat. "Moltes d'aquestes fotos -conta el fotògraf- han estat publicades al Drum Magazine i al Golden City Post, on vaig treballar com a fotoperiodista durant anys". A més, també s'ofereix un recorregut per les imatges del fotoreporter John Mauluka i de Malick Sidibé, "un dels pocs artistes africans -segons Subirós- que ha aconseguit traspassar fronteres".
Bamako és un punt de coincidència entre la fotografia africana i la de qualsevol altre continent. L'art s'agermana i, en aquest cas, es veu que les ànsies d'experimentació corren per les venes de qualsevol artista del món. Aquest és un bon principi per consolidar l'entrada de l'art africà, perifèric, als circuits internacionals, dominats, ara per ara, per Occident.
---
Article publicat al diari AVUI, pàgina 44. Divendres, 6 d'octubre del 2006
