6.10.06

Àfrica desconeguda

El CCCB presenta 'Bamako 05. Un altre món', una mostra de fotografia africana que desmunta els tòpics del continent

Nois a la dutxa d'una presó africana
a Ciutat del Cap. foto MIKHAEL SUBOTZKY
Tothom té al cap una imatge d'Àfrica estereotipada. Un continent de desnodrits, de guerres entre tribus, de sida i de misèria absoluta. Però encara que pugui sonar molt evident, al continent negre també hi ha art i gent que fa fotografia i revela en un paper brillant o mat una instantània d'una realitat desconeguda.

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ha obert les portes, per segon cop, a les diferents visions que aporta la fotografia africana. L'experiment es diu Bamako 05. Un altre món, una selecció de 300 fotografies dels 13 artistes que van presentar les propostes més interessants que es van exposar a la biennal Rencontres, celebrada l'any passat a Bamako.

El gran desconegut
Pep Subirós, l'encarregat de comissariar la mostra, explica que "és una aproximació a la fotografia contemporània del continent que, tot i estar a prop geogràficament, és un gran desconegut en matèria artística". De fet, la mostra comença amb una sala fosca, on s'han de descobrir els noms dels artistes que llueixen al costat del contorn d'Àfrica, tènuement il·luminada, des d'on s'inicia el recorregut fotogràfic.

"Si no té cap sentit parlar de fotografia europea, ni asiàtica, ni llatinoamericana -segons escriu el comissari al catàleg de l'exposició-, encara menys en té en el cas de l'Àfrica". I així és. La mostra sorprèn justament per això. Els 13 fotògrafs, seleccionats d'entre els 39 que van participar en la biennal, mostren unes imatges d'una Àfrica ben diferent i, sovint, resulten lectures contradictòries.

Les instantànies de Malik Nejmi ensenyen la gent a casa, en un ambient de quotidianitat extrema, i les de Zaynab Toyosi Odunsi deixen veure la vida nocturna de bars i carrers. Els retrats de Raymond Barthes semblen aquarel·les, Mikhael Subotzky ens fa entrar a les presons amb fotos de mig format impactants, i Rana el Nemr ofereix un recorregut pels metros del Caire, que s'assemblen als que hi pot haver en qualsevol ciutat europea. En la majoria de casos, són imatges exageradament coloristes, en què la força del color s'imposa al tema i als personatges.

El comissari de la biennal de Bamako, Simon Njami, subratlla que "tots ells ofereixen una visió molt subjectiva del continent que no es pretén imposar com un axioma, sinó com una proposta, una alternativa".

Els consolidats
La mostra es complementa amb exposicions monogràfiques que repassen l'obra de tres autors consolidats. Les imatges en blanc i negre de Ranjith Kally tenen el fil conductor de reivindicar la comunitat índia a Àfrica, que sovint han estat doblement marginats al continent castigat. "Moltes d'aquestes fotos -conta el fotògraf- han estat publicades al Drum Magazine i al Golden City Post, on vaig treballar com a fotoperiodista durant anys". A més, també s'ofereix un recorregut per les imatges del fotoreporter John Mauluka i de Malick Sidibé, "un dels pocs artistes africans -segons Subirós- que ha aconseguit traspassar fronteres".

Bamako és un punt de coincidència entre la fotografia africana i la de qualsevol altre continent. L'art s'agermana i, en aquest cas, es veu que les ànsies d'experimentació corren per les venes de qualsevol artista del món. Aquest és un bon principi per consolidar l'entrada de l'art africà, perifèric, als circuits internacionals, dominats, ara per ara, per Occident.

---
Article publicat al diari AVUI, pàgina 44. Divendres, 6 d'octubre del 2006

5.10.06

L'il·lustrador del Modernisme

L'obra gràfica d'Alexandre de Riquer s'exposa en una retrospectiva al Centre Cultural de Caixa Terrassa

Alexandre de Riquer és una de les figures més importants
i representatives del Modernisme a Catalunya
Diuen que Alexandre de Riquer (Calaf, 1856-Palma, 1920) és el millor representant a Catalunya del disseny internacional de l'Art Nouveau i un dels il·lustradors gràfics més destacats del Modernisme català.

Avui s'inaugura, al Centre Cultural de Caixa Terrassa, una exposició retrospectiva d'aquest creador. Més de 300 peces, entre cartells, gravats a l'aiguafort, ex-libris, llibres, revistes il·lustrades, postals i targetes comercials conformen la mostra en commemoració del 150 aniversari del naixement de Riquer.

El comissari de l'exposició, Eliseu Trenc, explica que "allò que fa d'ell un autèntic dissenyador gràfic és que un recordatori de defunció o un menú tenen el mateix grau de delicadesa i de complexitat gràfica i compositiva que una portada o relligadura de llibre". En la mostra es poden veure alguns dels cartells més coneguts de l'artista, com els de Xampany Codorniu (1899) o els de l'Antigua Casa Franch, del mateix any; i d'altres que són inèdits.

A més, a l'exposició s'inclouen una setantena de dibuixos i tintes originals que li van servir com a base per fer els cartells, les il·lustracions per a revistes, algunes portades de llibres o dissenys de marca que el van catapultar com un dels il·lustradors gràfics de referència de l'època.

Trenc apunta que "el gran mèrit de Riquer és haver aclimatat l'Art Nouveau d'arrel britànica a Catalunya i haver realitzat algunes de les imatges gràfiques més paradigmàtiques del Modernisme català". A Terrassa es poden contemplar la capçalera de la revista Joventut o els cartells per a Salón Pedal i Quarta exposició del cercle de sant Lluc, entre d'altres exemples que demostren la seva creativitat davant el full en blanc.

El primer dissenyador
"Riquer encarna a Catalunya l'ideal prerafaelita; és a dir, el pintor, el poeta i el dissenyador-artesà reunits en el mateix home", recorda Trenc. De fet, Riquer està considerat un precursor del que es coneix ara com a dissenyador, perquè va reivindicar la igualtat entre l'art decoratiu i les anomenades belles arts. D'aquesta manera va contribuir a la democratització de l'art per posar-lo al servei de la indústria i acostar-lo a la gent del carrer, a través de petits gravats, cartells i revistes.

"Sense Alexandre de Riquer -afegeix el comissari de la mostra-, les arts gràfiques de l'època del Modernisme no haurien tingut aquest segell marcadament Art Nouveau que van tenir". El treball de l'il·lustrador Riquer s'ha de veure i entendre com a contrapunt de l'estil publicitari inspirat per Toulouse-Lautrec, que a Catalunya va ser conreat per Antoni Utrillo i Ramon Casas, entre d'altres.

---
Article publicat al diari AVUI, pàgina 42. Dijous, 5 d'octubre del 2006