Per als qui encara no el coneixen, cal dir que Lee Friedlander (Aberdeen, EUA, 1934) és un dels artistes més prolífics de la història de la fotografia. D'ell s'ha dit que és un observador obsessiu, l'inventor d'un univers fotogràfic farcit de superposicions i un dels creadors de la imatge de la Nord-amèrica quotidiana.
Ara, quan el fotògraf ja té 73 anys, CaixaForum li dedica una retrospectiva amb 500 imatges, que abasten des de finals de la dècada dels cinquanta fins a l'actualitat. Es tracta de la mostra més gran dedicada fins ara a aquest fotògraf i ha estat organitzada pel Museu d'Art Modern de Nova York (MOMA). El comissari de l'exposició, Peter Galassi, conta que "Friedlander es va iniciar en la fotografia als 21 anys, quan el mitjà encara no despertava massa interès artístic, i va debutar en revistes de música de Nova York". No va ser fins a la dècada dels seixanta quan va crear la seva identitat artística, i va declarar que "el meu objectiu se centra en el paisatge social americà".
El seu interès per retratar el dia a dia americà va ser fruit, en part, per la seva amistat amb Walker Evans, el fotògraf que va convertir la quotidianitat en art. Amb l'interès per ser els ulls dels EUA, va crear sèries senceres dedicades al seu país. El monument nord-americà (1976) conté imatges de la gran varietat de monuments que hi ha als EUA, des dels més nobles fins als més ridículs. Una dècada després, va crear la sèrie Valls industrials: Ohio i Pennsilvània (1982) amb vistes de zones industrials.
La bellesa de l'error
Friedlander explota els típics errors fotogràfics (l'ombra del mateix fotògraf, un pal al centre de la imatge o el reflex d'un vidre d'una botiga que confon l'interior amb l'exterior) i els converteix en jocs i endevinalles per a l'espectador, que s'ha d'entretenir a buscar el sentit de cada imatge. L'artista ha mantingut, al llarg del mig segle de carrera, aquestes bromes visuals, que "amb el temps s'han revestit de sensualitat i lirisme", segons Galassi. Aquesta evolució es pot veure a la mostra que s'allarga amb la sèrie Pals i pedres, Nusos o Autoretrats, entre altres.
Friedlander, que ha revelat més de 60.000 imatges, no ha deixat mai de fer fotos i s'ha resistit a la tecnologia digital, de la mateixa manera que a la premsa. El comissari el defineix "com un Balzac fotogràfic que incorpora tota la comèdia humana a les seves creacions".
---
Article publicat al diari AVUI, pàgina 47. Divendres, 13 d'abril del 2007
No comments:
Post a Comment