El cotó no enganya

La fira Swab, que se celebra per primera vegada a la tardor, proposa una mirada lateral a la creació per descobrir nous talents

Proyectos Ultravioleta (Guatemala)
NAUFUS RAMÍREZ-FIGUEROA
El banano madura al peso de tu dulce amor
2008

En els ambients de galeries de la ciutat planeja, des de fa dècades, un tema recurrent: ha de tenir Barcelona una fira d’art contemporani? Té sentit impulsar un projecte d’aquesta envergadura existint Arco a 500 quilòmetres? Hi ha hagut algunes temptatives, com Artexpo o BIAF, a L’Hospitalet, que no han arribat a quallar i que ara només recordaran els més veterans... Però, l’any 2007 irromp a l’escena artística la fira Swab, una aposta personal, una iniciativa valenta (privada) del col·leccionista i arquitecte Joaquín Díez-Cascón. I, com que el nom fa la cosa, val la pena explicar-ho: en anglès swap és el cotó fluix utilitzat als laboratoris per agafar proves. El nom de la fira Swab, és el resultat de canviar la p del final per una b, i voilà, ja tenim situat a Barcelona aquest experiment que pretén agafar bona mostra de l’escena artística emergent i propiciar un col·leccionisme jove, és a dir, barat.

Swab no és Arco, que quedi clar, però tampoc no ho pretén. Aconsegueix, això sí, matar encara que sigui una mica el cuquet de tenir una fira d’art contemporani internacional aquí. La proposta, al llarg de les cinc edicions que s’han celebrat durant els darrers sis anys, resulta estimulant però desigual. És el risc d’apostar per artistes i galeries que, a vegades, l’únic que tenen en comú és certa precocitat. Enguany, Swab es resitua –torna al Pavelló italià de Montjuïc– i es trasllada a la tardor per distanciar-se de la fira de videoart Loop i, de passada, formar part de la rentrée, que, tot sigui dit, ha vingut farcideta d’art jove gràcies al projecte Art Nou / Primera Visió, impulsat per l’Associació de galeries Art Barcelona.

Des de la primera edició, on l’organització feia bandera d’una fira d’escala humana, un espai petit on es propiciava la trobada entre artistes, galeristes i col·leccionistes, Swab ha canviat molt. Ha crescut en metres i s’ha esforçat per anar polint el model a la recerca d’una identitat pròpia, que bascula entre gèneres i tècniques múltiples, seguint l’estela de les fires Preview, de Berlín, Pulse, de Nova York, i Frieze, de Londres. Les intencions són clares: donar més visibilitat a l’art contemporani emergent i descobrir nous talents. En un ambient on massa sovint l’opulència i els grans noms eclipsen propostes interessants que passen sense pena ni glòria, el punt de partida, no m’ho negareu, és més que temptador. Negre sobre blanc, al Swab hi trobareu una cinquantena de galeries de dinou països classificades en diferents categories que tot d’una posaran en situació l’obra d’un centenar de creadors. Entre els més interessants, l’espai MYFAF, on s’acosta el focus al més novells, hi ha galeries amb menys de dos anys, que s’estrenen al món de les fires internacionals i aposten per artistes nascuts a partir dels setantes. En canvi, 5 Galleries, valora la constància, mostrant el treball de cinc sales de menys de cinc anys que tenen un programa de producció i col·laboració amb els seus artistes. A més, es promouen cinc guardons per veure quines galeries i quins artistes aconsegueixen passar la prova del cotó.


Swab
3-6 octubre de 2013
Pavelló italià de la Fira de Barcelona, davant la Font Màgica de Montjuïc

___
Publicat a Time Out, 03/10/13