Vol rasant

Ha hagut de passar una dècada perquè l’artista Susana Solano, considerada l’hereva putativa dels grans mestres de l’escultura a l’estat espanyol, com Eduardo Chillida, Jorge Oteiza o Juli González, torni a exposar a la seva ciutat natal

Susana Solano, A Philip Guston I, 2008

Vol rasant és una exhibició per anar cap cot, només d’aquesta manera, mirant de genolls per avall, es poden contemplar la quinzena d’obres que, realitzades entre 1988 i 2011, semblen brotar del terra (África) o fusionar-se amb els rodapeus (A Philip Guston I). L’escultora construeix, en una horitzontalitat quasi extrema, espais simbòlics, incidint en el que queda ocult i en allò que es mostra (A-2/207,5). Crea contenidors amb formes abstractes i volums massissos de gran format que ocupen gairebé la totalitat de l’espai transitable de la primera planta de la Fundació Suñol.

Susana Solano, Don José I, 1998
Part de les obres que s’hi mostren formen part de la Col·lecció Josep Suñol.

Des de la nostra mirada zenital, els materials robustos amb els que acostuma a  treballar (ferro, acer, alumini, teixit metàl·lic) semblen perdre les seves propietats i esdevenen lleugers (Kapokier) i fràgils (Don José I). A més d’elements industrials, l’artista modela al seu gust vidre, PVC, cordill o vímet, com en el cas de la majestuosa canoa Oromo III. Barreja i acobla materials diversos, engabia fotografies (Scène 1 – Premier tableau), enllaçant una successió de gestos que l’apropen estilísticament al minimalisme escultòric. Vol rasant es completa amb un seguit de peces en vertical. Una sèrie de fotografies, Vergüenza tomada, ens situa a vorera de mar; també s’inclouen dibuixos i collages, Giotto; dues vitrines amb escultures de petit format que emulen les més monumentals i un vídeo, Amb noms, que se centra de nou en allò que s’amaga i en el que es revela o es deixa entreveure.

Tot el conjunt es presenta com un paisatge obert a múltiples lectures i interpretacions. Es poden intuir intencions, propostes de visió dirigida, però, en definitiva, es tracta d’un món hermètic que Solana no té gaires intencions de desvetllar tan fàcilment i on cada peça reclama una hermenèutica a mida, fora por ni perjudicis.

Fundació Suñol. Fins al 6 de setembre.

Valoració: ***

___
Publicat a Time Out, 23/07/14 
Link
Link CAST

(4x4), viatge geogràfic i creatiu

La GaLeRia de Sant Cugat del Vallès celebra el seu setzè aniversari amb la mostra (4x4), que s’allarga fins a finals de juliol, un conjunt de més d’un centenar de peces, entre dibuixos, pintures i aquarel·les, d’alguns dels creadors habituals de l’espai.

És sabut que, per al viatger, el més important no és el destí, sinó el viatge. Amb aquest filosofia va néixer el projecte (4x4), impulsat pel galerista Jordi Batlle per commemorar el setzè aniversari de l’espai. La idea és molt senzilla, però efectiva per despertar i estimular la creativitat dels artistes escollits: organitzar quatre viatges programats al voltant, és clar, de la pintura. Els convidats a formar part de l’aventura creativa van ser alguns dels creadors habituals de la galeria: Didier Lourenço, els germans bessons Josep i Ramon Moscardó, Xavier Rodés i Jaume Roure.

La màgia del número 4
El 4 és un dels número màgics, representa el cosmos, l’univers i el món. El plantejament del viatge, doncs, és va fer jugant amb la numerologia i creant la següent fórmula: 4 viatges x 4 punts cardinals x 4 estacions de l’any. El resultat: un primer viatge, a la primavera, cap al sud, a Granada; un segon, durant l’estiu, cap a l’est, a Cadaqués; un tercer, a la tardor, direcció oest, a Labastida (La Rioja); i un últim periple, a l’hivern, cap al nord: París. D’entrada els participants eren també 4, per mantenir l’harmonia i l’equilibri, del plantejament numerològic, però, el Jaume Roure va ser pare entre les sortides d’estiu i tardor i va entrar en joc el cinquè artista, Xavier Rodés. Finalment, es va incloure una excepció i a París hi viatjaren els cinc artistes.

Evidentment, tot i que el viatge geogràfic era el mateix per cada un dels viatgers, el que van veure i trobar en cada un dels paratges va despertar estímuls diversos als creadors. I és que, com va escriure Henry Miller, “el nostre destí del viatge mai és un lloc, és una manera de veure les coses”. Així, doncs, el resultat, és la mostra (4x4), una original manera de commemorar el setzè aniversari de la galeria. L’exposició està formada per peces realitzades in situ, a cada una de les destinacions i altres que s’han creat ex profeso. En total més de 130 obres de suports, tècniques i mides variades que són el testimoni d’un procés creatiu col·lectiu que s’ha allargat per la geografia, durant 365 dies, 4 estacions i 5 artistes. L’encàrrec que tenia cada un dels pintors convidats era el de crear 2 peces per sortida, però l’aportació final ha variat depenent de cada un. A més, fruit de les sortides a Granada i Cadaqués, han nascut dos quadríptics, on s’aprecia de manera harmònica la diversitat estilística del grup. Acompanyen les peces exposades, el souvenir per excel·lència, 40 postals que es van enviar des del punt d’origen a la galeria per correu i que el públic pot mirar i remenar; així com els quaderns amb apunts als natural, aquarel·les, notes i dibuixos, que portaven cada un dels creadors i que després han servit per materialitzar les obres definitives. 

L’exposició es presenta, a més, amb un seguit d’activitats complementàries, que inclouen xerrades i conferències, amb la intenció de descobrir i conèixer de primera mà les experiències (creatives) viscudes.

___
Publicat a Revista Bonart, juny-juliol de 2014