Vol rasant

Ha hagut de passar una dècada perquè l’artista Susana Solano, considerada l’hereva putativa dels grans mestres de l’escultura a l’estat espanyol, com Eduardo Chillida, Jorge Oteiza o Juli González, torni a exposar a la seva ciutat natal

Susana Solano, A Philip Guston I, 2008

Vol rasant és una exhibició per anar cap cot, només d’aquesta manera, mirant de genolls per avall, es poden contemplar la quinzena d’obres que, realitzades entre 1988 i 2011, semblen brotar del terra (África) o fusionar-se amb els rodapeus (A Philip Guston I). L’escultora construeix, en una horitzontalitat quasi extrema, espais simbòlics, incidint en el que queda ocult i en allò que es mostra (A-2/207,5). Crea contenidors amb formes abstractes i volums massissos de gran format que ocupen gairebé la totalitat de l’espai transitable de la primera planta de la Fundació Suñol.

Susana Solano, Don José I, 1998
Part de les obres que s’hi mostren formen part de la Col·lecció Josep Suñol.

Des de la nostra mirada zenital, els materials robustos amb els que acostuma a  treballar (ferro, acer, alumini, teixit metàl·lic) semblen perdre les seves propietats i esdevenen lleugers (Kapokier) i fràgils (Don José I). A més d’elements industrials, l’artista modela al seu gust vidre, PVC, cordill o vímet, com en el cas de la majestuosa canoa Oromo III. Barreja i acobla materials diversos, engabia fotografies (Scène 1 – Premier tableau), enllaçant una successió de gestos que l’apropen estilísticament al minimalisme escultòric. Vol rasant es completa amb un seguit de peces en vertical. Una sèrie de fotografies, Vergüenza tomada, ens situa a vorera de mar; també s’inclouen dibuixos i collages, Giotto; dues vitrines amb escultures de petit format que emulen les més monumentals i un vídeo, Amb noms, que se centra de nou en allò que s’amaga i en el que es revela o es deixa entreveure.

Tot el conjunt es presenta com un paisatge obert a múltiples lectures i interpretacions. Es poden intuir intencions, propostes de visió dirigida, però, en definitiva, es tracta d’un món hermètic que Solana no té gaires intencions de desvetllar tan fàcilment i on cada peça reclama una hermenèutica a mida, fora por ni perjudicis.

Fundació Suñol. Fins al 6 de setembre.

Valoració: ***

___
Publicat a Time Out, 23/07/14 
Link
Link CAST