En Javier Mariscal (València, 1950) és una d’aquestes persones a qui més li escau l’etiqueta d’inclassificable. El pare d’en Cobi és un cul inquiet. Es belluga amb certa naturalitat i desimboltura per múltiples disciplines i passa del disseny gràfic a l’animació, de la pintura a l’interiorisme o del disseny de mobiliari a l’escultura o al paisatge urbà, i tot això, sense despentinar-se. De fet, es considera un creador d’imatges que desenvolupa el seu treball en tot tipus de suports.
“La meva especialitat és –en les seves pròpies paraules– ser creatiu, innovador, estirar el llenguatge, tractar de fer evolucionar els codis, els signes, els missatges gràfics. Posar-los al dia. Escoltar, ser esponja, observar, plasmar en imatges el que respira la societat, el que creiem, els que ens emociona i les idees que van canviant, per a això he fet servir qualsevol sistema, llenguatge o disciplina que he tingut al meu abast”. Fa uns anys, en una entrevista en aquestes mateixes pàgines, el creador hiperactiu proclamava: “Mariscal, a seques, és un dibuixant, algú que, abans de pensar, dibuixa”. El llegat d’aquest dissenyador icònic, Premi Nacional de Disseny, es pot rastrejar en diversos indrets de la capital catalana (la Gamba del port, el CosmoCaixa, el logo del Zoo, entre d’altres), on va arribar a la dècada dels setanta, va triomfar (durant les dècades glorioses) i ara assegura que està arruïnat (la tardor passada, nombrosos mitjans es feien ressò de la complicada situació econòmica de l’artista, després de l’ERO que fa uns anys va haver d’afrontar l’estudi que porta el seu nom).
Del 10 de febrer al 23 d’abril, la galeria Eude acull El món de Javier Mariscal, una exposició que convida a fer un tastet de l’obra d’aquest dibuixant, des dels seus inicis, que explora tècniques, temàtiques i llenguatges, sense defugir un estil i un empremta ben reconeixibles. El món de Javier Mariscal està ple de paisatges (principalment de Barcelona: carrers, platges, ports), animals (camell, lleó, pantera), interiors (l’estudi de l’artista, sala d’estar, cuina, bany), bars, tipografies, vinyetes de còmic i, és clar, de Cobi. La mostra aplega originals sobre paper (tinta xinesa i aquarel·la), serigrafies, litografies, aiguaforts i punta seca, així com diferents objectes i una carpeta amb quatre serigrafies dels personatges de la pel·lícula d’animació Chico i Rita (2010), dirigida a quatre mans amb Fernando Trueba i que va ser guardonada amb el Goya a la millor pel·lícula d’animació el 2011. A més, un muntatge de vídeo amb diversos curts del mateix Mariscal. En definitiva, una excusa per entrar i descobrir la vasta producció –més enllà dels traços cubistes de la cèlebre mascota olímpica– d’un dels creadors amb més projecció internacional del país.
___
Publicat a Revista Bonart, febrer-març-abril 2016
No comments:
Post a Comment