Ramon Moscardó (Barcelona, 1953) practica una pintura de la quotidianitat. La seva obra recull, com a postals, vistes i panoràmiques de les ciutats per on transita habitualment (Barcelona, París, Venècia, Nova York, Los Angeles), paisatges marítims (principalment de Cadaqués, el seu lloc de residència i creació des de fa una vintena d'anys) i interiors (bars d'aquí i d'allà on, posem per cas, una parella parla animadament, baix l'atenta mirada d'un cambrer atabalat, i algú dret a la barra es pren una copa).
Conrea un art costumista, se serveix d'escenes i localitzacions que caça al vol. Diu que té una gran memòria visual però, per si de cas, sempre du paper i llapis per no oblidar res d'allò que veu, d'allò que viu i que acabarà traslladant al llenç. En aquest procés creatiu, Moscardó s'agafa a la realitat, però l'embelleix, idealitza les figures i millora els espais recreats. “Salvant totes les distàncies -reconeix- jo faig com Canaletto feia amb Venècia, col·locant les coses allà on convé o recordes i no on potser realment són”. Cada una de les seves pintures -especialment els interiors de cafès- funcionen talment com un relat. Moscardó no escatima detalls i, tirant d'un cert barroquisme, carrega l'escena amb informació per tots els racons, planteja accions en diferents plans i inclou objectes mig amagats que conviden a una contemplació lenta i a revisitar l'obra a la recerca d'una nova història. La seva pintura destil·la optimisme, són quadres coloristes i lluminosos on tot es mostra perfecte.
“Faig una pintura fàcil d'entendre i divertida de fer, una pintura propera”, afirma com a lema, just abans de lamentar-se que ja no queda quasi ningú que pinti la ciutat on va néixer. L'artista, vinculat a la Sala Parés des de fa prop de quaranta anys, és un habitual de La Galeria de Sant Cugat del Vallès, on exposa regularment en individuals i col·lectives des del 1999. La mostra Buscant la llum, que aplega una vintena d'obres realitzades al llarg dels darrers mesos -principalment vistes urbanes i interiors unificats per una paleta cromàtica càlida i aparcant, en aquesta ocasió, el blau de les marines empordaneses- es pot veure del 13 de gener del 2017 i fins a finals de febrer.
___
Publicat a Revista Bonart, novembre-desembre 2016 gener 2017
No comments:
Post a Comment