La Fundació Forvm per la Fotografia de Tarragona dedica,
fins al 22 de juny, una exposició a la moda, a través de l’obra d’Antoni Bernad
Per començar, anem als
orígens de la fotografia de moda i situem-nos en la història. A principis del
segle XX, cap a l’any 1909, està documentat que apareixen les primeres
instantànies de moda a la publicació francesa La Mode Pratique i,
ràpidament, aquest nou gènere s’anirà desenvolupant en paral·lel al creixement
exponencial de l’alta costura. Uns anys després, en la segona dècada del recent
estrenat segle, les fotografies de vestuari substituiran les il·lustracions,
que fins llavors dominaven totes les pàgines de les revistes d’estil i
tendències, com Vogue o Harper’s Bazaar. Aquest nous retrats incorporen
imatges reals d’una societat idealitzada, que viu entre el luxe, el glamour
i, sobretot, professa el bon gust.
Potser perquè, des dels
inicis, és un món que bascula entre l’art –la màgia d’explicar una història més
enllà del look– i la publicitat –per la necessitat de mostrar el
producte que cal vendre–, la fotografia de moda ha estat considerada durant
molt de temps com una disciplina menor, allunyada dels cànons de l’Estètica. De
fet, la pel·lícula Blow-Up, una adaptació del conte Las babas del diablo
de Julio Cortázar, signada per Michelangelo Antonioni l’any 1996 és,
precisament, un reflex de la frivolitat i la superficialitat que massa sovint
pot acompanyar la tasca del retratista de moda. Aquesta concepció, diguem-ne de
gènere petit, s’ha anat aparcant, però, a la vegada que anaven apareixent sobre
la palestra grans noms de la imatge publicitària, com Richard Avedon, Helmut
Newton, Mario Testino o Annie Leibovitz, que han trobat obertes les portes de
museus, centres d’art i galeries. A casa nostra, la llista també s’allarga
(Jaume de Laiguana, Manuel Ferrater...), però cal destacar la feina d’Antoni
Bernad (Barcelona, 1944), un dels fotògrafs més sol·licitats i reconeguts a
nivell internacional, que durant més de quaranta anys de carrera professional,
ha treballat amb clients com Chanel, Cartier, Armani o Pertegaz i té imatges
publicades a algunes de les revistes internacionals de referència: Elle,
Vogue, Vanity Fair, Marie Claire, i tantes altres.
“Crear
moda amb la càmera”
Deia Avedon que a través
de les seves fotografies podia parlar “de manera més intricada i
profunda que a través de les paraules”.
I en aquesta línia, Bernad defensa que la seva tasca “no és únicament
documental. No és satisfà únicament ‘retratant’ vestits”. Darrera aquests retrats,
hi ha una història, una escenografia acurada, que pretén congelar, en un
instant, la manera de vestir, consumir i narrar el temps present o les faules
del món contemporani en cada moment. D’aquesta manera, apunta el fotògraf:
“procuro crear moda amb la càmera, una moda lligada als elements culturals que
la propicien. En les meves fotografies –continua– la literatura, la pintura,
l’arquitectura, el cinema, el teatre i la música són referents, elements
atmosfèrics imprescindibles”.
La Fundació Forvm per la
Fotografia dedica, per primera vegada, una exposició a la moda i ho fa començat
per d’alt, amb una selecció de les instantànies de Bernad. Aquesta fundació,
que des del 2008 recull l'herència de la Galeria Forvm, aplega una col·lecció
amb més d’un miler d’instantànies d’importants artistes, entre els quals
destaquen les obres de Francesc Català-Roca, Toni Catany, Agustí Centelles,
Joan Colom, Joan Fontcuberta, Pere Formiguera, Alberto García-Alix o Ouka Lele.
A la Casa Canals, seu de la fundació, es poden veure, fins al 22 de juny, les
cròniques sobre el vestir signades pel retratista Bernad.
En les seves fotografies,
assegura l’artista, contràriament a l’opinió que molts puguem tenir sobre la
imatge general que es dóna de la dona en la publicitat, “les models mai són
dones objectes, ni fetitxes estandaritzats. Són persones de carn i ossos que
miren al passat o al futur per expressar el seu temps. Un temps –assegura–
eminentment fràgil i, perquè no, feliç”. De fet, expliquen que amb la seva
interacció amb les models, l’artista cerca constantment distreure l’atenció de
la retratada per copsar aquest instant que és aliè a la intimidació que poden
provocar tots aquells que formen l’equip de cada sessió fotogràfica: els
estilistes, l’atrezzo, la il·luminació, el muntatge i la càmera.
Però, Bernad, no només
és fotògraf professional de publicitat, ja que per davant de la seva càmera han
passat personatges del món de l’art i la cultura com Dalí, Hockney, Tàpies,
Català-Roca, Miró, Rodoreda, Chillida, Pla o Kapuscinski, entre d’altres. Aquest
artista va començar estudiant Belles Arts, després va treballar com a grafista
en diverses agències de publicitat fins que, a mitjans dels anys seixanta,
decideix dedicar-se professionalment a la fotografia i provar sort a la capital
de l’estil, París. Dels seus treballs es diu que s’hi entreveu un gran control
de l’escena amb un acurat tractament de les figures i de la llum, tant en
rodatges en interior com en exterior. És justament aquest domini el que li
permet construir universos i imatges amb un segell propi.
A banda d’aquesta exposició temporal, que s’exhibeix actualment a Tarragona,
podeu admirar l’obra de Bernad a les col·leccions permanents del Museu Nacional
d’Art de Catalunya (MNAC) i el Museu Contemporani de Barcelona (MACBA).
___
Publicat a Revista Bonart, juny-juliol de 2014
+2011.jpg)
