Picasso a l’arena

“La vida dels espanyols consisteix en anar a missa al matí, als toros per la tarda i al bordell per la nit. Quin és l’element comú? La tristesa”. L’escriptor André Malraux deia que d’aquesta manera solia descriure Pablo Picasso els seus conciutadans. Per al pintor malagueny, però, els bous no eren només un entreteniment de capvespre sinó que van esdevenir un tema recurrent al llarg de la seva producció artística, un terreny fèrtil de creativitat que va germinar en vàries tècniques i suports -dibuix, pintura, ceràmica- i que va conrear en diferents períodes. Picasso va utilitzar la figura del bou, que després aniria mutant cap el mitològic minotaure, com a alter ego per expressar les seves pulsions sexuals i els seus temors, jugant lliurement amb les formes de l’animal, forçant els contorns arrodonits del brau cap al cubisme. Convertint-lo en amant, botxí o víctima, fins a transmutar-lo en el símbol de la brutalitat i la foscor de la Guerra Civil espanyola al Guernica.

Una de les peces que composen la Tauromàquia de Picasso

Com li va succeir a Goya un segle abans, Picasso va quedar embadalit amb el llibre La Tauromaquia o Arte de Torear, del destre Pepe Illo (l’alies de José Delgado), publicat l’any 1796. El text del malaguanyat torero, que afirmava que el seu ofici era “jugar amb els bous” i que finalment va morir a la plaça, es considera un volum de referència en la matèria.

Ara la Fundació Suñol acull l'exposició Pablo Picasso: La Tauromàquia, on s’inclou el tractat d’Illo -editat per Gustavo Gili el 1959- il·lustrat amb 26 aiguatintes al sucre. Es tracta d'un conjunt d’imatges sòbries, que basculen entre l’apunt al natural i una abstracció a taques, que des del punt de vista purament estètic –deixant al marge les qüestions politicoculturals de la fiesta- es presenten com un joc bell d’ombres xineses.

El ritual taurí ha estat una font fecunda d’inspiració, transversal en el temps, per a múltiples creadors. Picasso va recollir el testimoni de G  de oya, dues dècades després que Ernest Hemingway escrivís Mort a la tarda, i pareix que ara Miquel Barceló ha trobat part de la inspiració a l’arena d’una plaça de toros; però això ja seria un altre article.

___
Publicat a Time Out, 18/04/13