La restauració de les sis teles ha permès atorgar
l’autoria dels olis a l’artista vigatà Marià Colomer i Parés
El conjunt pictòric, datat entre 1743-1831, es pot apreciar ara restaurat i
amb tota la seva esplendor a través d’aquesta nova lectura històrica al seu
emplaçament original. En tot cas, es tracta d’un exercici de preservació del
patrimoni cultural que celebrem.
___
Publicat a la revista Bonart, 01/04/13
 |
| Un moment del procés de restauració, a l'església dels Dolors de Girona |
Han estat necessaris
catorze anys de treball del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya
(CRBMC) perquè les sis grans obres de l’església dels Dolors de Girona de
finals dels segle XVIII – principis del XIX, que conformen un dels conjunts de
pintures sobre tela de temàtica religiosa de més envergadura del país, llueixin
de bell nou.
La intervenció dels
quadres [Fugida a Egipte, Jesús entre els Doctors, Presentació
al Temple, Enterrament de Crist, Camí del Calvari i La
Crucifixió] d’estil neoclàssic que representen algunes escenes dels dolors
de la Mare de Déu ha estat impulsada per la confraria de l’església dels Dolors
de Girona i s’ha portat a terme al CRBMC de Valldoreix degut a les grans
dimensions de les peces (3,60 x 4,60 metres cada una). La conservació del
conjunt es va iniciar l’any 1998 amb l’obra Fugida a Egipte. La
coordinadora del projecte de restauració, Maite Toneu, comenta que “la
conservació de les obres abans de la intervenció era regular. Els bastidors
estaven malmesos pels corcs de fusta, hi havia forats, estrips i deformacions a
la tela i una gran quantitat de brutícia a la capa pictòrica”. De fet, en la
memòria del treball, s’explica que els resultats de les anàlisi al laboratori
van demostrar que les obres havien estat sotmeses a altes temperatures; molt
probablement a causa de les fogueres que es van fer dins l’església durant la
guerra.
La neteja que s’ha
portat a terme ha consistit en eliminar el sutge i el vernís envellit, així com
reforçar la tela i col·locar un nou bastidor a cada peça. Per a Toneu, la
màxima dificultat del procés “ha estat degut a les grans dimensions de cada una
de les teles”. I afegeix que “la intervenció de cada quadre ha estat
feta per un equip de tres conservadors-restauradors i ha durat prop de tres
mesos i mig”. El projecte va finalitzar a mitjans de l’any passat amb la
restauració de la pintura Camí del Calvari. “El gran interval de temps
entre la intervenció del primer quadre fins a l’últim –apunta la coordinadora-
va ser a causa de l’obtenció de recursos econòmics”. A més, subratlla que “els
confrares dels Dolors són els que es van moure i van buscar els recursos i
implicar les diverses institucions”. De fet, el CRBMC ha finançat les actuacions, que han comptat amb la
col·laboració de l’Ajuntament i la Diputació de Girona.
Nova
autoria
Fins ara s’havia
defensat que el pintor i decorador mataroní Joan Carles Panyó (1775-1840),
considerat un dels millors exponents del neoclassicisme català, era l’autor de
les peces. La restauració, però, ha propiciat que l’historiador Francesc
Miralpeix hagi realitzat un nou estudi sobre l’autoria de les obres que li ha
permès atribuir-les a l’artista vigatà Marià Colomer i Parés (1743-1831).
Segons Miralpeix, “la recent restauració ha posat al descobert l’empremta d’un
pintor que s’allunya de les característiques estilístiques de Panyó i, en
canvi, revela amb claredat el traç de Colomer i Parés, fins fa ben poc un
autèntic desconegut”.
___
Publicat a la revista Bonart, 01/04/13
No comments:
Post a Comment