10.5.13

Les pintures de gran format de l’església dels Dolors de Girona recuperen la llum

La restauració de les sis teles ha permès atorgar l’autoria dels olis a l’artista vigatà Marià Colomer i Parés

Un moment del procés de restauració, a l'església dels Dolors de Girona

Han estat necessaris catorze anys de treball del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) perquè les sis grans obres de l’església dels Dolors de Girona de finals dels segle XVIII – principis del XIX, que conformen un dels conjunts de pintures sobre tela de temàtica religiosa de més envergadura del país, llueixin de bell nou.

La intervenció dels quadres [Fugida a Egipte, Jesús entre els Doctors, Presentació al Temple, Enterrament de Crist, Camí del Calvari i La Crucifixió] d’estil neoclàssic que representen algunes escenes dels dolors de la Mare de Déu ha estat impulsada per la confraria de l’església dels Dolors de Girona i s’ha portat a terme al CRBMC de Valldoreix degut a les grans dimensions de les peces (3,60 x 4,60 metres cada una). La conservació del conjunt es va iniciar l’any 1998 amb l’obra Fugida a Egipte. La coordinadora del projecte de restauració, Maite Toneu, comenta que “la conservació de les obres abans de la intervenció era regular. Els bastidors estaven malmesos pels corcs de fusta, hi havia forats, estrips i deformacions a la tela i una gran quantitat de brutícia a la capa pictòrica”. De fet, en la memòria del treball, s’explica que els resultats de les anàlisi al laboratori van demostrar que les obres havien estat sotmeses a altes temperatures; molt probablement a causa de les fogueres que es van fer dins l’església durant la guerra. 

La neteja que s’ha portat a terme ha consistit en eliminar el sutge i el vernís envellit, així com reforçar la tela i col·locar un nou bastidor a cada peça. Per a Toneu, la màxima dificultat del procés “ha estat degut a les grans dimensions de cada una de les teles”. I afegeix que “la intervenció de cada quadre ha estat feta per un equip de tres conservadors-restauradors i ha durat prop de tres mesos i mig”. El projecte va finalitzar a mitjans de l’any passat amb la restauració de la pintura Camí del Calvari. “El gran interval de temps entre la intervenció del primer quadre fins a l’últim –apunta la coordinadora- va ser a causa de l’obtenció de recursos econòmics”. A més, subratlla que “els confrares dels Dolors són els que es van moure i van buscar els recursos i implicar les diverses institucions”. De fet, el  CRBMC ha finançat les actuacions, que han comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament i la Diputació de Girona.

Nova autoria
Fins ara s’havia defensat que el pintor i decorador mataroní Joan Carles Panyó (1775-1840), considerat un dels millors exponents del neoclassicisme català, era l’autor de les peces. La restauració, però, ha propiciat que l’historiador Francesc Miralpeix hagi realitzat un nou estudi sobre l’autoria de les obres que li ha permès atribuir-les a l’artista vigatà Marià Colomer i Parés (1743-1831). Segons Miralpeix, “la recent restauració ha posat al descobert l’empremta d’un pintor que s’allunya de les característiques estilístiques de Panyó i, en canvi, revela amb claredat el traç de Colomer i Parés, fins fa ben poc un autèntic desconegut”.

El conjunt pictòric, datat entre 1743-1831, es pot apreciar ara restaurat i amb tota la seva esplendor a través d’aquesta nova lectura històrica al seu emplaçament original. En tot cas, es tracta d’un exercici de preservació del patrimoni cultural que celebrem.


___
Publicat a la revista Bonart, 01/04/13
 

No comments:

Post a Comment