Passió per col·leccionar: del gust personal a l’interès general

Al diccionari Akal d’estètica, el filòsof Étienne Souriau escriu a l’entrada col·lecció-col·leccionista que “la passió per col·leccionar desemboca en una mena d’exasperació del sentit d’allò qualitatiu que cal considerar com un fet estètic”. Rere les col·leccions d’art, però, és evident, s’hi amaga el gust d’una o de vàries persones que converteixen la seva passió, la seva curiositat i l’interès en alguna cosa més o menys concreta en una activitat que transcendeix l’interès personal.

Roser Figueras i Josep Inglada
Cal Cego
Foto: Hugo de la Rosa

Des de l’any 2006, existeix a Barcelona la col·lecció Cal Cego, impulsada per Roser Figueras i Josep Inglada, amb un fons de més de 400 obres. La col·lecció, que acull principalment fotografia, tot i que també hi ha vídeo, dibuix, instal·lacions i pintura, no disposa d’una seu d’exhibició permanent sinó que es considera “nòmada”, segons la seva directora, Montse Badia. De fet, fins al maig, teniu l’oportunitat de veure’n una part a la Fundació Godia, que acull l’exposició Iceberg. La realitat invisible. La mostra presenta, per primera vegada, una selecció destacada de les obres de Cal Cego. Una de les característiques d’aquesta col·lecció, explica Badia, és “l’interès de reunir artistes de diferents contextos i generacions, com Antoni Muntadas, Ignasi Aballí, Allan Sekula o Francesc Ruiz”. A més, el projecte es ramifica en diverses activitats d’investigació i formació, com el cas del màster online en col·leccionisme d’art contemporani i gestió.

De fet, l’interès en la formació de joves creadors és un dels principals pilars de la fundació (homònima) de l’escriptor i mecenes holandès Hans Nefkens, que des de l’any 2009 treballa des de Barcelona, però amb un interès internacional, per estimular la creació artística i produir obres d’art contemporani.  En el cas de Nefkens, el propòsit és polièdric i complex i abasta tot el món. L’any 2001, per exemple, inicia la col·lecció HN amb obres que deixa, a manera de préstec a llarg termini, a museus dels Països Baixos. Cinc anys després crea la Fundació Art Aids que col·labora en diverses exposicions amb la Fundació Joan Miró de Barcelona. A més, d’oferir un programa de residències per a joves artistes, com a mecenes, el 2011 crea un premi d’art contemporani en col·laboració amb el Macba.

L’olor de l’art o l’elogi de la sinestèsia
El perfumista Ernesto Ventós està al darrere de la suggerent col·lecció Olor Visual, que pren forma a partir d’un seguit d’obres de diferents artistes i disciplines que “evoquen un record olfactiu”. Des d’Olor Visual es promou un art que integra tots els sentits a partir d’exposicions arreu del territori i les publicacions Essències que des de l’olfacte volen arribar a l’escultura, la pintura o el vídeo. I converteixen en estendard la dita de Ràfols Casamada:  “la primera condició per olorar és saber mirar”. 

___
Publicat a Revista Bonart, febrer-març de 2014