L’exposició arriba a Barcelona després d’haver-se presentat a Munic i Madrid. Galeria Eat Meat. Fins al 29 de març.
Per a tots aquells que, ha!, vaticinaren la mort de la pintura i l’esgotament del gènere, aquesta exposició és un cop de porta als nassos. Els artistes Rai Escalé i Miloš Kopták signen la proposta amb el nom comú Miroir Noir. Com si fossin pintors ambientalistes del XVIII, decideixen donar l’esquena a la realitat i fixen la vista dins el seu propi mirall negre, que els torna, per a l’ocasió, el reflex d’imatges pertorbadores...
En aquestes noces hi trobareu nuvis amb rostres deformats i dames d’honor amb aparença de zombie. Tot els retrats, és clar, disposats sobre un fons brut, que multiplica l’angoixa de mirades perdudes i somriures grotescos. És una aposta en ferm per la pintura sense complexes: a partir de traços que semblen penetrar violentament el sistema nerviós, creen rictus en descomposició i donen forma a cares desfigurades. En aquestes alçades de l’article, ja deveu haver endevinat que els personatges d’aquesta història, construïda a cop de gestualitat baconiana a mig camí entre Barcelona i Bratislava, no seran feliços ni menjaran anissos.
Valoració: *****
___
Publicat a Time Out, 12/03/14
[link]
Miroir Noir: "Marriage rouge", 2013 (acrílic sobre tela, 190x180 cm.) |
Per a tots aquells que, ha!, vaticinaren la mort de la pintura i l’esgotament del gènere, aquesta exposició és un cop de porta als nassos. Els artistes Rai Escalé i Miloš Kopták signen la proposta amb el nom comú Miroir Noir. Com si fossin pintors ambientalistes del XVIII, decideixen donar l’esquena a la realitat i fixen la vista dins el seu propi mirall negre, que els torna, per a l’ocasió, el reflex d’imatges pertorbadores...
En aquestes noces hi trobareu nuvis amb rostres deformats i dames d’honor amb aparença de zombie. Tot els retrats, és clar, disposats sobre un fons brut, que multiplica l’angoixa de mirades perdudes i somriures grotescos. És una aposta en ferm per la pintura sense complexes: a partir de traços que semblen penetrar violentament el sistema nerviós, creen rictus en descomposició i donen forma a cares desfigurades. En aquestes alçades de l’article, ja deveu haver endevinat que els personatges d’aquesta història, construïda a cop de gestualitat baconiana a mig camí entre Barcelona i Bratislava, no seran feliços ni menjaran anissos.
Valoració: *****
Miroir Noir: "I want to marry you", 2013 (acrílic sobre tela, 130x100 cm.) |
___
Publicat a Time Out, 12/03/14
[link]
No comments:
Post a Comment