Reinventar la fira d’art contemporani

Del 19 a 23 de febrer Madrid acull Arco, Art Madrid i JustMad. Enguany les tres cites busquen capejar la crisi a cop d’art emergent.

Pocket causes (2010) d’Alfred Porres.
Galeria Cànem

Malgrat la polèmica de l’anterior edició d’Arco –amb l’embolic de les fires catalanes que primer van anunciar que no hi participarien, però que finalment van accedir a les condicions imposades–, la manca d’una (esperada) Llei de mecenatge –que reclamen els diferents agents vinculats amb l’art– i el context polític i econòmic més aviat grisot, la fira d’art contemporani més important de l’estat espanyol apareix de nou al calendari. En aquesta 33ena edició, la cita es retarda una setmana, del 19 a 23 de febrer, amb Finlàndia com a país convidat i la mirada posada sobre l’art emergent. Carlos Urroz, el director de l’esdeveniment, ho va defensar fa uns mesos així: “ara que proliferen les fires d’art contemporani, nosaltres apostem per donar a conèixer artistes emergents, descobrir nous creadors i aprofundir en els coneixements de les seves obres. Ho vam fer l’any passat amb Turquia com a país convidat i ho repetim ara amb Finlàndia i, a més, és una tendència que vam fomentar amb la secció de Solo Projects, dedicada a un únic artista”. Per la seva banda, Pilar Dolz, de la galeria Cànem de Castelló, que exhibirà, entre d’altres, la pintura d’Isidre Manils, els objectes poètics d’Alfred Porras i la fotografia de Vicente Tirado del Olmo, considera que “el comprador generalment aposta per artistes consolidats i rarament ho fa per l’art emergent”. Tot i que els seus artistes ja no poden classificar-se ben bé com a emergents ni tampoc entren en les categories dels grans noms, Dolz apunta que “per a nosaltres anar a Arco és important perquè és l’oportunitat de coincidir amb col·leccionistes internacionals que veiem només a les fires”.

El focus d’interès en l’artista
Una de les novetats d’aquesta edició que, per cert, se celebra als pavellons 7 i 9 de la Fira de Madrid, és precisament l’esforç que fa per fomentar el descobriment de nous artistes i investigar la seva obra, en un intent de reinventar el model de la cita. Una nova iniciativa, batejada com a Artists’ Talks, dirigida per Mª Inés Rodríguez –directora del CAPC de Bordeus–, neix com a espai de reflexió entorn d’obres exposades i proposa xerrades amb els creadors. De fet, el dia abans de la inauguració, Dan Graham, que estarà a la galeria Nicolai Wallner, donarà el tret de sortida. En relació amb les activitats paral·leles que es proposen, el galerista Miguel Marcos –que portarà l’obra, entre d’altres de Stephan Balkenhol, Joan Brossa, Chema Cobo, Luis Royo, Bill Thompson i Juan Uslé– és contundent: “estic totalment en contra de qualsevol activitat durant la celebració de la fira. No té sentit que els expositors i el personal de les galeries hagin d'abandonar els seus estands en cas que els interessi assistir a alguna d'aquestes activitats i, a més, es desorienta a l'espectador-comprador de la comesa de la cita, que és vendre”.

El programa general, que comptarà amb la participació de 163 galeries, presenta una altra novetat, el Solo/Duo, on una seixantena de galeries acolliran l’obra d’un o dos artistes seleccionats. Això se suma al Solo Projects, on 21 galeries exhibiran treballs d’artistes llatinoamericans realitzats específicament per a l’ocasió. A més, les 13 galeries seleccionades pel Focus, dedicat a Finlàndia, també presentaran un artista per estand. El comissari Leevi Haapala ha estat l’encarregat de triar les galeries finlandeses, totes d’Helsinki. Segons el que es va explicar a la presentació d’Arco, que es va fer a París el mes de novembre (això ja era una pista que avançava la forta presència dels francesos a la cita), el país nòrdic té unes setanta galeries d’art i a la capital se’n concentren una vintena, moltes de les quals estan autogestionades per artistes. Entre d’altres, a Arco es podran veure les obres d’Antti Laitinen –va representar el país a la darrera edició de la Biennal de Venècia–, a l’estand de Galerie Anhava; el d’Elina Brotherus, a la galeria AMA o les instal·lacions de vídeo d’Heta Kuchka, a l’espai institucional del país. L’ona expansiva d’activitats de la fira es ramifica, a més, als principals centres d’art de Madrid que es rendeixen a l’art amb denominació d’origen finès.
Des d’Arco, tot i la desavantatge comercial amb l’increment de l’IVA i amb les principals institucionals culturals de l’estat amb uns pressupostos aprimats,  afirmen tenir “una major confiança en el mercat”. En la mateixa línia s’expressa Josep Aloy de Polígrafa Obra Gràfica, que presentarà edicions de Luis Tomasello, Carlos Cruz-Diez, Daniel Senise, Antonio Asis, Laure Prouvost (guanyadora del Turner prize d’aquest any), entre d’altres. Segons explica; “Arco és normalment com una illa dintre del món del art a Espanya i la cosa s’anima força durant la fira. Esperem que amb la petita recuperació que sembla que ve, la gent s’animi encara més”. I afegeix que “en un moment on els clients particulars estan patint força, focalitzar-se en comissaris i clients internacionals és una aposta intel·ligent i interessant”.

Potser, aquest optimisme del que fa gala l’organització està, en part, en relació amb el fet que retornen algunes de les grans galeries internacionals, com les suïsses Peter Kilchmann amb Teresa Margolles i Bob Van Orrsouw amb Anton Henning; Del Infinito Arte, des de Buenos Aires, amb Julio Le Parc, entre d’altres. En total, 217 galeries, amb la presència d’una desena de catalanes, quatre mallorquines i tres valencianes. I tot això davant els ulls de 150 professionals i prop de 200 col·leccionistes convidats que són compradors en actiu arreu del món. Per a Marcos, però, “els col·leccionistes campen per la seva absència, sempre estan dirigits als mateixos estands i tenen un excés de visites innecessàries en pla turisme cultural. De fet, els haurien de centrar única i exclusivament en la fira perquè la visitin amb tranquil·litat i sense presses”.

El 19 de febrer, a més, la Fundació Arco lliurarà els Premis A –que des de fa 18 anys reconeixen la tasca dels col·leccionistes. Entre els guardonats: DKV (premi al col·leccionisme corporatiu), basada en creadors espanyols contemporanis i enfocada cap a l’art emergent, compta amb prop de 400 obres d’uns 180 artistes; Carlos Vallejo (premi al col·leccionisme privat), que reuneix des de finals dels noranta més de 300 obres d’artistes d’arreu del món; i Zabludowicz Collection (premi al col·leccionisme internacional), d’origen finlandès, però amb seus als Estats Units i Anglaterra.

“La més selectiva, contemporània i propera”
Al Palau de Cibeles, se celebra simultàniament Art Madrid, que enguany arriba a la seva novena edició. Amb la presència de 43 galeries, entre les quals n’hi ha vuit de catalanes (hi participarà també l’N2 de Barcelona, que se suma a les nou incorporacions d’aquesta edició), quatre valencianes i dues mallorquines. Els organitzadors, que la defineixen com “la més selectiva, contemporània i propera”, aposten per artistes “contemporanis i emergents, però sense oblidar una les avantguardes històriques”. En aquest esdeveniment també triomfa el model One Project, on s’exposaran els projectes de vuit artistes en format Solo Show, enfocant, de nou, el treball d’un sol artista per galeria. La novetat és “la col·laboració i l’intercanvi d’idees i activitats amb altres centres de la ciutat”. En aquesta ocasió, la proposta també surt del recinte firal i presenta la mostra Re-presentaciones, al Centre Cultural Coreà de la ciutat, una exposició col·lectiva de creadors coreans i espanyols.

“Més arriscada i experimental”
Amb la vocació de diferenciar-se i esdevenir activitat de referència imperdible, la cinquena edició de JustMad estrena direcció artística i ubicació (ara se celebra a la seu del COAM). Aquesta és la fira més jove i enguany, en la seva cinquena edició, es reivindica com la cita “més arriscada i experimental”. De fet, a la veterana secció MyfirstJust, dedicada als creadors que hi exposen per primera o segona vegada, s’hi suma Justonpaper, una secció on es reivindica el paper “com a material per a la creació”. A més el Justresidence exhibirà les propostes d’artistes emergent sud-americans amb el focus posat “a la creació per sobre del mercat de l’art”.

L’aposta per l’art emergent, allò nou i diferent (i, per què no dir-ho, més barat) sembla que és, segons els organitzadors, el fil conductor de les tres fires, que amb més o menys presència internacional i amb major o menor influència econòmica, copen Madrid durant aquests dies. Benvinguts siguin els joves artistes i les noves propostes creatives! La pilota, ara, però, és a la teulada dels col·leccionistes...

___
Publicat a Revista Bonart, febrer-març de 2014