29.12.14

La gran casa del disseny

El Museu del Disseny de Barcelona, que s’inaugura el 14 de desembre, integra els fons del Museu de les Arts Decoratives, el Museu de la Ceràmica, el Museu Tèxtil i d’Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques. La ciutat cerca recuperar, així, la capitalitat del disseny

Barcelona estrena nou equipament cultural, un projecte colossal ubicat a l’interior de l’edifici DHUB, i Pilar Vélez, la directora del Museu del Disseny ens posa en antecedents per conèixer com i quan sorgeix la idea d’aglutinar en un mateix espai les col·leccions de quatre centres de la ciutat. “El projecte –comença– es va iniciar fa més de vint anys quan Oriol Bohigas era regidor de Cultura a l’Ajuntament de Barcelona, a principis dels noranta. Ell va ser el primer que es va plantejar el present i el futur de les arts de l’objecte i el disseny. Hi havia diversos museus a la ciutat, però estaven molt atomitzats i museogràficament no era l’ideal”. En aquella època, Vélez estava al capdavant del Museu de les Arts Gràfiques i va participar en les converses per recollir les diverses col·leccions en un sol centre i, a més, crear-ne una a l’entorn de les arts industrials. Finalment, el maig del 2012, es nomenada directora i responsable de comissariar el fons que recull el Museu del Disseny i crear un discurs museogràfic propi. Aquí arrenca la història d’aquest nou espai expositiu amb més de 70.000 peces (entre mobles, vidres, orfebreria, rajoles, cartells...) que integra els fons del Museu de les Arts Decoratives, el Museu de la Ceràmica, el Museu Tèxtil i d’Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques a un edifici pensat i construït per MBM Arquitectes a propòsit per les col·leccions. “És una operació de ciutat –subratlla la directora– per donar un nou lloc a unes peces que són patrimoni d’aquí; integrar-les totes i donar-li un sentit global”.

Edifici Disseny Hub Barcelona © Museu del Disseny. Foto: Lourdes Jansana

Quatre exposicions per presentar les col·leccions
La posada de llarg d’aquesta empresa arrenca amb quatre exposicions que pretenen explicar cronològica i temàticament el fons del museu. La carta de presentació és la mostra Extraordinàries! Col·leccions d’arts decoratives i arts d’autor (segles II-XX). Inclou, en paraules de Vélez: “el bo i millor de les col·leccions, amb peces que, en molts casos, no s’havien vist des de la guerra”. Hi ha més de mil objectes, entre ceràmica (de Picasso i Miró), esmalt, joies, mobiliari, en un recorregut per la història de les arts decoratives a Catalunya. “És un reconeixement al col·leccionisme i a les donacions que artistes i particulars, des del segle XIX i fins a dia d’avui, han conservat el patrimoni de la ciutat”. Uns dels objectius del centre és, a més, explicar per què estris de disseny industrial (objectes vulgars, com una ampolla d’aigua) poden esdevenir patrimoni cultural. Del món al museu. Disseny de producte, patrimoni cultural dóna algunes respostes a la qüestió i ofereix una panoràmica del millor disseny industrial que s’ha realitzat durant els darrers anys a Catalunya. La col·lecció d’indumentària s’ensenya a El cos vestit. Siluetes i moda (1550-2014) i la de disseny gràfic a El disseny gràfic: d’ofici a professió (1940-1980), dedicada als pioners, amb cartells, elements publicitaris, envasos...

Entre el passat i el futur
“Aquest espai –per a Vélez– ha de ser el lloc de referència de les arts del disseny. Es tracta de posar en valor, restaurar, publicar i difondre tot el patrimoni del qual disposem i alhora promoure la recerca i la reflexió sobre el paper del disseny en l’actualitat i en les nostres vides”. En aquesta línia, el museu incorpora el Centre de Documentació que, entre el material destacat, inclou audiovisuals, fotografies i arxius personals d’alguns dels autors de les peces que hi ha al centre. I, a més, el febrer s’inaugurarà l’exposició temporal Disseny per viure, d’Oscar Guayabero, on es presentarà una selecció de productes de l’àmbit català i internacional en els quals la innovació i la creativitat es posen al servei de la societat.


Sembla que Barcelona, després d’uns anys de vet a saber si per esgotament o tedi havia perdut pistonada en allò de ser la capital del disseny, cerca amb un projecte d’aquesta envergadura posicionar-se i esdevenir, en paraules de la directora, “referència internacional per a creadors, investigadors i dissenyadors”.

___
Publicat a Revista Bonart, desembre 2014 - gener 2015

No comments:

Post a Comment