Omnipresència femenina

La GaLeRia de Sant Cugat del Vallès presenta, del 17 d’abril i fins a principis de juny, Entre Línies, de l’artista Didier Lourenço

La figura de la dona és recurrent en tota l’obra de Didier Lourenço (Premià de Mar, 1968). El pintor es fixa en l’actitud i s’entretén en la mirada d’una dona que es resisteix a identificar: “els rostres són inventats, és una senyora universal”. La presència femenina és el tema principal de les seves peces. En ocasions, apareix prenent un cafè (Taula), al llit (Sweet dreams), en bicicleta (Soft) o acompanyada per un gat (El jardí). I, gairebé sempre, aquestes protagonistes anònimes cerquen la mirada del visitant.

Didie Lourenço, Invisible

A Entre Línies s’exposen una quarentena d’olis sobre tela i una vintena de pintures sobre paper. Lourenço desxifra el títol argüint que “totes les peces expliquen una història, aquella que tu hi vulguis trobar; cal llegir entre línies, buscant en les mirades de cada una d’elles, anar més enllà de la plasticitat, de la textura i dels colors”.  A Invisible (She), fa un pas més i construeix el rostre a partir de més d’un centenar de petits retrats amb la idea de “amagar algú darrera múltiples cares”. El pintor practica una figuració inventada creant una realitat pròpia per a cada quadre. Per això, sovint munta una escenografia per al personatge, com si es tractés d’una casa de titelles, alça la maqueta d’una habitació i hi col·loca la dona que ha modelat en plastilina. Fotografia aquesta nova realitat i, a partir de la instantània, pinta. A la mostra també es pot veure una de les maquetes i l’obra resultant: La siesta.

Aquesta és la novena exposició individual de l’artista a La GaLeRia i tal i com escriu el galerista Jordi Batlle al catàleg: “és un pas més en la consolidació del llenguatge de Lourenço i representa un gir cap a plantejaments més conceptuals i poètics”.

___

Publicat a Revista Bonart, maig-juny-juliol de 2015