Swab: una alenada d'art fresc

Del 2 al 5 d’octubre se celebra a Barcelona la setena edició de la Fira Internacional d’Art Contemporani amb prop de seixanta galeries arribades d'una vintena de països

Faur Zsófi - Ráday Galéria. Áron Zsolt Majoros, Levitation. Acer, 206x52x40 cm. 2014.

Artistes nascuts a partir dels anys setanta. Aquest és el tall generacional que delimita l’emergència de l’art, segons els organitzadors del Swab. La Fira Internacional d’Art Contemporani que se celebra des de l’any 2007 –només va fer una parada fa quatre anys, per, tal i com explicaren els impulsors en el seu moment, replantejar-se qüestions de format i ubicació– presenta la seva setena edició del 2 al 5 d’octubre al Pavelló Italià de Fira Barcelona, que ja s’ha convertit en la ubicació habitual. 

Es tracta d’una proposta (personal i arriscada), avalada pel col·leccionista Joaquín Díez-Cascón, que ha crescut any rere any amb l’aposta per l’art emergent i la promoció del col·leccionisme jove com a estendards. Des de la primera edició, celebrada el 2007, aquesta iniciativa ha sabut teixir complicitats amb nombroses galeries locals i internacionals, així com amb institucions i plataformes artístiques de Barcelona que han anat vertebrant i donant forma a una cita dedicada exclusivament a les noves tendències artístiques. La proposta d’enguany és la d’oferir, una vegada més, un panòptic complet de l’art emergent, però amb algunes novetats pel que fa a l’estructura i les activitats de la trobada, que en l’edició passada va atreure, segons l'organització, prop de 15.000 visitants.  

Aquesta volta al món de la mà d’artistes contemporanis novells es desplega a partir de diferents programes que articulen el conjunt de la cita. En xifres, Swab 2014 replega l’obra de més d’un centenar de creadors representats per un total de 58 galeries arribades de 20 països, 26 de les quals formen part de l’anomenat Programa General, on galeries consolidades mostren els seus artistes. A tall d’exemple: Balaguer (Barcelona), ATM (Gijón), Kuhn&Partner (Berlín) o Savina (Sant Petersburg). A més, 4 galeries d’art contemporani amb més de dos anys d’existència que no hagin participat a cap fira internacional abans (Alejandro, Cyan i La Galería Encantada, de Barcelona, i Vanja Contemporary, de Brighton) exhibeixen les seves propostes al MYFAF (My First Art Fair). Amb Too Hot To Handle, comissariat per Ethel Seno, s’obre la porta a 4 galeries dels EUA i amb l’Asian Galleries i l’American Galleries, a les arribades del continent asiàtic i americà respectivament. A Llatinoamèrica es dedica una secció especial, Swab Solo, comissariada per Direlia Lazo i Carolina Ariza, en la qual es presenta de manera individual set artistes (Adrián Melis, Ana Alenso, Humberto Díaz, entre d’altres) que treballen, a través de la identitat, la procedència o l’empremta cultural, qüestions sud-americanes. Al Swab, com a fira d’art que promou la descoberta de nous talents, hi ha tècniques i formats per a tots els gustos, però es dedica, des dels inicis del projecte, especial atenció al dibuix. Per això, a Positions on Drawing, 8 galeries de l’estat espanyol (Addaya –Alaró, Mallorca–, Ángeles Baños –Badajoz– o Kir Royal –València–, per citar-ne algunes) ensenyen projectes de creadors dedicats al dibuix contemporani. 

L’objectiu de la fira és clar: enfocar i donar visibilitat a noves propostes artístiques, que sovint queden tapades entre els grans noms a les fires d’art de més ressò d’arreu. Es tracta d'explicar, per exemple, el camp semàntic de l’art emergent, més enllà de qüestions d’edat. Swab Thinks: Idees, Paraules, Xarxes, organitzat pel Programa d’Estudis Independents del Macba, dirigit per Beatriz Preciado, que entre el 3 i el 4 d’octubre, acull, al mateix Pavelló Italià, una sèrie de conferències, debats i taules rodones amb la finalitat de posar en diàleg artistes, comissaris, col·leccionistes i crítics per tal de dirimir l’espai que ocupen les noves pràctiques creatives al món actual. A més, des de la fira, es treballa per promoure un nou col·leccionisme (més arriscat, sí, però també més assequible) i perquè diferents institucions es comprometin a adquirir obra dels artistes presentats. 

Ana Alenso, Pobre país rico, Oficina #1. Fotografia digital, paper, asfalt i diversos objectes, 200cm x 250cm x 50cm aprox. Caracas, 2014. 

Nous premis i més guardons

Aquest expositor de l’art més nou promou set guardons per tal de ressaltar algunes de les propostes i estimular la participació. La novetat d'enguany és el Premi Fundació Lluís Coromina Al Millor Artista Català –que, per cert, compta amb el suport de Bonart Cultural–. En aquest cas, el col·leccionista es compromet a adquirir una obra d'un artista local. A més el Premi DKV Seguros farà el mateix amb un artista espanyol. Hi ha també un guardó per al millor dibuix que promou la col·lecció Diezy7, impulsora del Swab, o el Premi de Fotografia, on s'escull una peça que serà cedida a la Fundació Macba. El jurat encarregat de triar els guanyadors en cada una de les categories està format per galeristes, col·leccionistes i crítics de prestigi, entre els quals hi ha el director d'aquesta publicació, Ricard Planas. 

Els joves creadors s’han anat fent un lloc a l’agenda cultural de la ciutat i han  entrat al circuit habitual de les principals galeries. De fet, al llarg de l’any, Swab es fa present, per exemple, amb projectes site specific a les escales d’accés a diferents estacions de metro de Barcelona i promou intervencions a espais públics i institucions culturals. I no és casualitat que, per segon any consecutiu i com a tastet a la fira, la rentrée hagi vingut marcada per Art Nou/Primera Visió, impulsada per l’Associació de galeries Art Barcelona. Pareix que corren bons temps per l'art emergent. 

___
Publicat a Revista Bonart, octubre-novembre de 2014