De Lipchitz a Sol LeWitt. Dibuixant una col·lecció

“Un gran dibuix és com el mapa d'una illa recentment descoberta. Excepte que és molt més fàcil llegir un dibuix que un mapa; davant un dibuix, els cinc sentits esdevenen agrimensors.”

 

Sense títol (1961) de Gaston Chaissac

M'he trobat amb aquestes línies, del llibre Un pintor de hoy signat per John Berger, just uns dies abans de visitar De Lipchitz a Sol LeWitt. Dibuixant una col·lecció i descobrir amb goig com un galerista es rendeix als caminois del paper sense més pretensions que la de voler assenyalar-ne els noms propis. Marc Domènech conjura, de manera quasi cartogràfica, els principals artistes del segle passat i, a vegades, ho fa per parelles, cercant estètiques semblants i motius que es repeteixen malgrat la distància cronològica. Per començar, Estudi per un baix relleu, de principis del segle XX, de Jacques Lipchitz, presentat entre dos Sol Lewitt (Quadrat i Paral·lelogram, dels vuitanta), un tàndem on hi reverbera una continuïtat formal, entre ells, més que evident. Enmig de dos gargots de Joan Miró, sobresurt un cartó premsat irregular de Gaston Chaissac, i les línies i colors del surrealisme i l'art brut s'entrellacen. Palplantada davant de l'estiuenc Home que llança una pedra (1920) de Pablo Picasso, se m'acut que el dibuix és, sense dubte, una de les arts més honestes. Mostra el vigor de l'artista, el traç dubtós, l'errada i la correcció, i delata la senzillesa meravellosa en l'execució. No hi ha trampa, la intenció es revela naturalment. L'Escena camperola (1912) de Joaquín Torres García amb les marques i les mesures en llapis per traslladar-ho al mur com a fresc és una prova que la peça, concebuda en un primer moment com a assaig, funciona també ara com a obra total. Qui va dir que el dibuix era un art menor?

Al setembre hi haurà alguns canvis en la mostra i s'incorporaran noves obres.

El quadre 1909 (2014) del pintor i escultor resident a Nova York Lluís Lleó és l'única peça del segle XXI que s'ha colat en l'exposició.

Zoran Music abans de la sèrie No som pas els darrers (on plasmà els records d'Auschwitz) va pintar escenes alegres com Els cavalls que juguen.

4 estrelles.

Galeria Marc Domènech. Fins a l'11 de setembre.

__

Publicat a Time Out, 20/07/16