“S'equivoquen els que asseguren que ciència i art són
la mateixa cosa i també els que diuen que art i ciència res tenen a veure. La
grandesa de la ciència està en el fet que un científic pot arribar a comprendre
sense necessitat d'intuir i la de l'artista en què pot arribar a intuir sense
necessitat de comprendre”. Ho diu el divulgador científic Jorge Wagensberg i la
cita serveix per entrar en matèria.
Jo Milne s'agafa a la teoria de les cordes
com excusa per crear. Des de l'especulació, però aferrada a preceptes
científics, plasma l'aspecte de cordes vibrants, filaments embullats i eixams
que ressonen en múltiples universos. No fa prediccions, però ensenya possibles
veritats geomètriques que transporten a altres dimensions. Costa entrar en un
jardí com aquest, el plantejament és dens i el títol de la mostra no ajuda,
però val la pena fer l'esforç, superar la por a conceptes d'astrofísica i
deixar-se endur pel plaer estètic. Milne intueix i sense necessitat de
comprendre invoca l'invisible en belles escultures que dansen sobre cosmologies
imaginades.
4 estrelles.
Espai Volart.
Fundació Vila Casas. Fins al 18 de desembre.
__
Publicat a Time Out, 28/09/16
No comments:
Post a Comment