La Galeria congrega l’obra de Francesc Artigau, Marcos Palazzi, Mar Saiz i Xavier Serra de Rivera
Els quatre artistes comparteixen de fa anys les instal·lacions de l’antiga fàbrica tèxtil Vilumara, situada al carrer Sant Pere més Baix, número 42, de Barcelona, on hi tenen els seus tallers. Francesc Artigau hi va arribar fa una cinquantena d’anys, poc després es va afegir Xavier Serra de Rivera i més recentment Marcos Palazzi i Mar Saiz, que casualment havien estat alumnes, temps enrere, dels dos anteriors a l’Escola Eina. Tots ells conreen la pintura des de la figuració, “però no com a doctrina; són coincidències que no són reivindicatives”, assenyala Artigau.
Entre els mesos d’octubre i novembre, La Galeria de Sant Cugat del Vallès presenta la primera exposició dels quatre plegats en una galeria. És la primera vegada que aquesta sala mostra obra d’Artigau i Saiz; Serra de Rivera i Palazzi han format part d’algunes col·lectives anteriors. El galerista Jordi Batlle es resisteix a referir-se a aquesta exhibició a vuit mans com una mostra col·lectiva més: “es tracta de quatre exposicions en una on s’hi apleguen una seixantena de quadres amb diferents sensibilitats i estils”, matisa. Van de propostes més realistes a d’altres més pop o pròximes a la il·lustració o al surrealisme. Mentre que en uns es veu més l’interès en la composició, en d’altres predomina el tractament cromàtic o la psicologia i la construcció dels personatges.
“No són un grup generacional –recorda Batlle– però els uneix un mateix espai i unes rutines diàries a l’estudi”. Entre ells hi ha una intensa relació d’amistat que tots ressalten. “Discutim molt de pintura”, apunta Serra de Rivera. Però, tot i això, cap d’ells se sent condicionat per la resta. Per una banda, Palazzi reconeix “algunes coincidències marcades per un entorn comú” i, per altra, Saiz afegeix: “la nostra relació es fonamenta en l'admiració que ens professem. Tots som figuratius però cada un entenem la pintura des de la nostra personalitat”. Artigau continua: “Estem tot el dia al taller i, com que això de pintar és una feina molt solitària, ens sentim més acompanyats, però els quatres som molt independents”. Per acabar, sentencia: “Si féssim altres coses en lloc de pintar, també seríem amics”.
“No són un grup generacional –recorda Batlle– però els uneix un mateix espai i unes rutines diàries a l’estudi”. Entre ells hi ha una intensa relació d’amistat que tots ressalten. “Discutim molt de pintura”, apunta Serra de Rivera. Però, tot i això, cap d’ells se sent condicionat per la resta. Per una banda, Palazzi reconeix “algunes coincidències marcades per un entorn comú” i, per altra, Saiz afegeix: “la nostra relació es fonamenta en l'admiració que ens professem. Tots som figuratius però cada un entenem la pintura des de la nostra personalitat”. Artigau continua: “Estem tot el dia al taller i, com que això de pintar és una feina molt solitària, ens sentim més acompanyats, però els quatres som molt independents”. Per acabar, sentencia: “Si féssim altres coses en lloc de pintar, també seríem amics”.
___
Publicat a Revista Bonart, agost-setembre-octubre 2016
No comments:
Post a Comment