La Galeria de Sant Cugat del Vallès exposa, del 6 d'octubre al 10 de novembre, la pintura tranquil·la de Xavier Salvador (Barcelona, 1949). L'artista, que fa més de tres dècades que resideix a Menorca, presenta una trentena de quadres, entre paisatges i bodegons. El seu tema és la Mediterrània en un sentit ampli.
 |
| Vall al Juliol |
“Parteixo d'un lloc real –comenta per telèfon des del seu tallar d'Alaior– però finalment en faig una interpretació lliure a partir d'alguns apunts o referències i, en rares ocasions, de fotografies”.
És fàcil fer una lectura en clau fauvista de la seva obra. És evident que, en la major part de la seva producció, la forma i la llum estan al servei de la paleta de colors. En aquest sentit, Salvador puntualitza: “podríem dir que pinto a través del color. És precisament el color el que acaba dibuixant, donant forma a cada quadre. Tota la composició se sustenta a partir de varietats cromàtiques, que moltes vegades estan en estreta relació amb el meu estat d'ànim. És una incògnita que es va resolent a mesura que avança cada quadre”. Actualment, però, està explorant una pintura de factura més sòbria, amb tonalitats limitades. Unes provatures que tanmateix no estan presents en aquesta ocasió. En la mostra de La Galeria s'inclouen les darreres produccions (Vall al Juliol, Far, Carrer, Composició interior, per citar-ne algunes) realitzades en la línia en la qual porta treballant des de fa uns decennis: “Jo voldria uns prats tenyits de vermell, els rierols de groc d'or i els arbres pintats de blau. La natura està mancada d'imaginació”, que diria Baudelaire.
Salvador va començar a exposar de manera regular durant els anys vuitanta. És un assidu de l'escena balear, amb forts vincles també amb l'illa de Mallorca on acostuma a exposar a la galeria Dionís Bennàssar de Pollença. De formació autodidàctica en això de la pintura, ha exposat en diferents centres d'art internacionals, a Marsella, Miami o Nova York. A La Galeria, des dels primers 2000, ha format part de nombroses col·lectives, així com d'individuals. Fidel a la pintura, al color i al paisatge natural que l'envolta en la seva quotidianitat, l'artista assegura sentir-se “part de tot un corrent europeu de pintura del segle passat, on hi són Picasso, Matisse...”. La seva és una obra reposada, en definitiva, un elogi de la lentitud.
___
Publicat a Revista Bonart, agost-setembre-octubre 2017
No comments:
Post a Comment