Els límits del cos segons Eudald de Juana

El Museu de l'Empordà de Figueres exposa, fins al 12 de gener de 2020, Eudald de Juana i la transgressió de la forma. Artistes, cossos, afinitats i dissemblances, un recorregut per l'evolució de l'obra de l'escultor empordanès. 

Podríem dir que Eudald de Juana (Navata, 1988) és artista per tradició familiar. De pares escultors i ceramistes, s'ha format a Figueres, Barcelona i Florència. La seva escultura d'arrel clàssica, centrada en el cos humà, deriva fins a l'abstracció i les tendències expressives contemporànies. Els rostres i cossos muten, es deformen, es fragmenten i s'expandeixen, posant a prova els límits formals i materials.

My Little Giant (2017), d'Eudald de Juana

Aquesta temporal, que es va inaugurar el passat 4 d'octubre i està comissariada per Laura Cornejo i Pere Parramon, analitza les constants en treball de l'artista, a partir de diferents àmbits i una compilació d'obres de la darrera dècada. Una escultura que pren com a punt de partida els clàssics i té com a referent l'obra de l'escultor olotí Miquel Blay; una proposta que parteix de la tradició figurativa per transgredir-la i créixer cap a altres direccions. Destaca, en aquest sentit, per exemple, Clandestine o Weightless Dreams. En el treball de De Juana són recurrents també els cossos i rostres fragmentats, deixant en el·lipsis algunes parts, com en Always Waiting o Alexandra. Abunden les peces amb protuberàncies i figures geomètriques que exalten els materials amb els quals els dóna forma –bronze, resina, argila, terracota–, com en Dust Child. En les seves creacions també apareixen petites figures, personatges diminuts, que emergeixen o coronen alguns dels busts i rostres, com en My Little Giant o Walking into the Abyss. L'artista afronta la transformació del cos humà i la seva morfologia, de nadó a l'etapa adulta, retratant les diferents edats de l'home, com s'exemplifica amb Broken Child o Natures Revolution i Genius Loci. En el cas d'Aviator o The Awakening of Consciousness, porta la figura fins a aspectes grotescs on els personatges esdevenen quasi monstruositats. Així mateix, la mostra dedica un espai a Meteor, l'escultura que sorgeix d'un encàrrec del Museu de l'Empordà. 

L'itinerari, a més, s'articula a partir d'un seguit de vinculacions i diàlegs amb l'obra d'altres artistes. Es posa en solfa l'escultura de De Juana amb una quinzena de creadors de diferents èpoques i disciplines, tot ressaltant les afinitats estilístiques i conceptuals. Les seves peces s'exposen, entre d'altres, amb els dibuixos dels també escultors Josep de Togores i Ismael Smith, les fotografies intervingudes de Tatiana Abellán, els collages de Marta Sureda, la pintura matèrica d'Albert Llobet o els dibuixos naïf de José Eugenio Mañas. També, amb la fotografia d'Ana Álvarez-Errecalde, el curtmetratge de Rino Stefano Tagliaferro o l'escultura menuda de sa mare, Mar Gorriz. Un ric entramat de referents i relacions que ofereixen noves perspectives per llegir De Juana.

__

Publicat a Revista Bonart, número 188, novembre-desembre 2019 - gener 2020