22.10.14

La donació de David Douglas Duncan, II


Diuen que les segones parts mai foren bones, però estem davant d’una d’aquestes excepcions que confirmen la regla. 

David Douglas Duncan. Picasso treballant en La Tauromàquia. La Californie, 1957.

Fa tot just un any, el Museu Picasso va rebre la donació de 163 fotografies que David Douglas Duncan havia realitzat al pintor malagueny i al seu entorn, entre 1956 i 1962. Aleshores se’n va exposar una primera selecció, on les escenes de vida a La Californie, la residència-estudi que l’artista tenia al sud de França, n’eren el denominador comú. Ara es presenta la seqüela d’aquest fons, un conjunt de 87 fotos que, a manera de crònica, ensenyen un Picasso domèstic i espontani, envoltat de família i amics, en situacions disteses i aliè a l’objectiu del fotoperiodista. Es una mena de reportatge de vida on hi surt Picasso llegint la premsa, enraonant amb la seva companya Jacqueline, jugant amb el seu gos, fent broma amb una màscara de pallasso acompanyat per Jean Cocteau, passejant pel festival de Cannes, a la platja amb el marxant i amic Kahnweiler o jugant als toros amb una tovallola.

Pablo Picasso. “Paseo de Cuadrillas”. José Delgado alias Pepe Illo, La Tauromaquia o arte de torear, il·lustrat amb aiguatintes per Pablo Picasso.

En aquesta ocasió, a més, s’inclouen una vintena d’obres del fons del museu que dialoguen amb les imatges del fotògraf. Unes instantànies que, com a documents valuosísims, desvetllen allò que habitualment se’ns nega al visitant de tota exposició: el procés creatiu. I és que Duncan va saber acostar-se a l’artista sense molestar i va ser capaç de captar el moment precís. Com en la seqüència on Picasso apareix, primer, rossegant una espina d’un llenguado i, en una altra, immortalitzant, una estona després, les restes del peix sobre un bocí d’argila; el resultat final és el plat Cursa de braus i peix. O l’artista pinzell en mà treballant en La Tauromàquia que s’acompanya de dues aiguatintes de la mateixa sèrie. O un altra, on el pintor surt esbandint a la banyera un linogravat, com Abraçada I. La mostra acaba amb una imatge de Jacqueline davant el Guernika, al MoMA, i és quan vénen ganes de seguir veient fotos i buscar aquelles que, molts anys abans, a peu de taller, Dora Maar va fer del naixement del quadre més famós del pintor. 

Valoració: **** 

___
Publicat a Time Out, 08/10/1

No comments:

Post a Comment