L’origen de la nova exposició de Montse Casacuberta a La Galeria de Sant
Cugat del Vallès és fruit d’una fructífera relació epistolar.
La pintora m’explica,
per telèfon, que l’any 2013, per qüestions personals, s’estronca la seva
producció, que fins aleshores s’havia nodrit especialment de sessions al
natural. De cop, una amistat de tota la vida, la dissenyadora gràfica Mariona García Solé, companya de la universitat on dóna classes, li proposa un joc: ella li
escriurà cartes amb descripcions o evocacions de paisatges, reals o imaginaris
–paisatges en el sentit més ample del terme–, que la pintora haurà de
traslladar al llenç. No s’hi val parlar-ne, només compta el que hi ha a les
missives. Casacuberta no ho dubta i recull el guant.
“A vegades –apunta– les cartes contenen només una paraula, unes coordenades,
una breu ressenya i jo he d’anar estirant del fil i portar-ho al llenç”.
D’aquesta manera, el buit pictòric s’esvaeix i les cartes esdevenen una font
ufana de la qual en brolla la producció de Casacuberta dels darrers quatre
anys. L’artista aparca durant aquest període la pintura de paisatge i les
natures mortes, que ha conreat vastament al llarg de la seva carrera, i es
concentra només en els suggeriments que li arriben a través de la bústia.
 |
| German Cosmopolitan, Montse Casacuberta |
“Ella no havia vist els quadres fins aquest estiu passat que vam concretar l’exposició
–comenta entusiasmada– i jo no sabia el que li inspirava (postals, llibres, objectes)”.
Amb aquesta mostra es dóna a conèixer i es tanca, de moment, el projecte. Per
una banda, es desvetllen i es publiquen les disset cartes que han resultat fer
de catalitzador per a l’artista i, per altra, s’exposen la vintena de quadres i
algunes aquarel·les que n’han sorgit, així com allò que ho ha propiciat. De
fet, en la darrera mostra que Casacuberta va presentar a La Galeria, el 2015, s’hi
varen “colar” dues obres fruit d’aquesta incipient relació epistolar i des de
llavors es va consolidar la proposta.
L’exposició, la tercera individual de la pintora a la sala de La Galeria,
s’inaugura el 17 de novembre i es pot visitar fins a mitjans del mes de
desembre. A més, es preveuen algunes activitats paral·leles en les quals les
dues amigues explicaran els secrets d’una correspondència que a poc a poc s’ha
anat fent paisatge.
___
Publicat a Revista Bonart, novembre-desembre 2017 - gener 2018
No comments:
Post a Comment