El Musac rep el premi Mies el dia que es presenta el projecte Flamenco Towers
 |
| Maqueta del projecte Flamenco Towers que l'equip Xavier Claramunt realitzarà a la ciutat xinesa de Hangzhou |
Ja fa uns anys que als horitzons de les principals ciutats del món hi neixen, com bolets, edificis icònics signats per importants estudis d'arquitectura. Precisament, ahir, l'equip català Xavier Claramunt va presentar el projecte Flamenco Towers, un edifici de 220 metres d'alçada que canviarà l'skyline de la ciutat xinesa de Hangzhou. El nom es deu al fet que l'edifici gira com una parella de bailaores a mesura que s'alça i es bifurca.
El debat dels edificis icònics copa, ara per ara, les trobades entre arquitectes. I ahir, en l'entrega del premi Mies van der Rohe, el tema dels edificis al·legòrics va aparèixer de nou. Els premiats, per cert, van ser Luis M. Mansilla i Emilio Tuñón, dissenyadors de l'edifici de coloraines que acull el Museu d'Art Contemporani de Castella-Lleó (Musac). Francis Rambert, membre del jurat, va justificar el premi assegurant que "aquest edifici ha creat un espai urbà i ha donat ànima a un barri que no en tenia".
Tot i que el Musac té certa presència icònica (una mena de cub Rubik), Rambert deixa clar que "en el premi Mies es valora l'arquitectura sostenible amb context i valors socials, la que va més enllà del símbol". Aquesta és l'essència dels vint anys d'aquest premi biennal, un dels més prestigiosos en arquitectura.
El pavelló Mies de Barcelona va acollir ahir l'entrega de premis. L'exalcalde de la ciutat i expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, va defensar que "Barcelona ha tingut aquest fort impacte en els darrers vint anys gràcies als arquitectes i als edificis i també als monuments i objectes construïts que poblen la ciutat".
Per a Esteve Bonell, premiat el 1992 pel Pavelló d'Esports de Badalona, "ara els clients només encarreguen edificis simbòlics, que acostumen a estar descontextualitzats del territori. Això són falses icones perquè són el temps i l'ús els que s'encarreguen de convertir un edifici en emblemàtic".
El debat dels edificis icònics copa, ara per ara, les trobades entre arquitectes. I ahir, en l'entrega del premi Mies van der Rohe, el tema dels edificis al·legòrics va aparèixer de nou. Els premiats, per cert, van ser Luis M. Mansilla i Emilio Tuñón, dissenyadors de l'edifici de coloraines que acull el Museu d'Art Contemporani de Castella-Lleó (Musac). Francis Rambert, membre del jurat, va justificar el premi assegurant que "aquest edifici ha creat un espai urbà i ha donat ànima a un barri que no en tenia".
Tot i que el Musac té certa presència icònica (una mena de cub Rubik), Rambert deixa clar que "en el premi Mies es valora l'arquitectura sostenible amb context i valors socials, la que va més enllà del símbol". Aquesta és l'essència dels vint anys d'aquest premi biennal, un dels més prestigiosos en arquitectura.
El pavelló Mies de Barcelona va acollir ahir l'entrega de premis. L'exalcalde de la ciutat i expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, va defensar que "Barcelona ha tingut aquest fort impacte en els darrers vint anys gràcies als arquitectes i als edificis i també als monuments i objectes construïts que poblen la ciutat".
Per a Esteve Bonell, premiat el 1992 pel Pavelló d'Esports de Badalona, "ara els clients només encarreguen edificis simbòlics, que acostumen a estar descontextualitzats del territori. Això són falses icones perquè són el temps i l'ús els que s'encarreguen de convertir un edifici en emblemàtic".
---
Article publicat al diari AVUI, pàgina 47. Dimarts, 15 de maig del 2007
No comments:
Post a Comment