Les institucions mallorquines i el fotògraf acorden crear la Fundació Toni Catany – Centre Internacional de Fotografia que s’inaugurarà a Llucmajor abans del 2013
 |
| Cafè del Sur, Toni Catany |
Fa unes quantes dècades que el temor a la “fuga de cervells” s’ha apoderat dels mallorquins, que veuen, entre orgull i resignació, com els seus fills, néts o companys de pupitre fan les maletes per cursar estudis universitaris mar enllà. Barcelona està entre les ciutats escollides i no és d’estranyar que sigui una de les poblacions amb major concentració de mallorquins, després de Mallorca, és clar. I, justament, la capital catalana és el lloc on l’any 1960 un jove Toni Catany (Llucmajor, 1942) va arribar per cursar els estudis de Química. Set anys després, havia aparcat les ciències per dedicar-se al que realment li agradava i, d’aquesta manera, començava a treballar com a fotògraf freelance per La Vanguardia i Destino.
A principis dels setanta, va fer la primera exposició, demostrant com la seva feina de fotoperiodista anava derivant, poc a poc i de manera autodidacta, cap a una fotografia molt més personal i a la vegada experimental. A dia d’avui ja acumula més de 200 mostres entre Europa, Estats Units i Japó i la seva obra està repartida per diferents col•leccions privades i públiques d’arreu del món. Però, ara, l’autor, entre d’altres, del llibre il•lustrat La meva Mediterrània, ha fet seu allò de roda el món i torna al born per a les seves obres i ha donat la casa familiar, situada a la localitat de Llucmajor, per encabir-hi les seves peces i la col•lecció d’imatges particular i muntar, amb elles, la Fundació Toni Catany – Centre Internacional de Fotografia.
Les primeres passes de la Fundació
A finals de l’any passat, el Ple del Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Llucmajor van acceptar el projecte del fotògraf i van aprovar per unanimitat la creació de la Fundació. “Estic encantat –va afirmar Catany quan es va assabentar que el seu projecte personal tirava endavant- perquè tota la meva col•lecció es podia perdre o organitzar-se a un altre país”. L’artista ha decidit que aquesta nova infrastructura per l’illa, que es preveu inaugurar abans del 2013, aculli el seu treball, que ha anat realitzant dins i fora de l’arxipèlag; l’obra d’altres artistes que ha recopilat; la seva col•lecció de cameres fotogràfiques de diferents èpoques; els fons bibliogràfic sobre fotografia, literatura i art, que consta d’uns 3.000 volums; i les plaques del retratista Tomàs Montserrat (Llucmajor 1873-1944), que va practicar la fotografia en un ambient rural. Catany ha rescatat, amb el anys, els treballs d’aquest pioner i ha estampat la seva recerca en la monografia Tomàs Montserrat. Retratista d’un poble (1933-1944). La relació entre ambdós, però, va més enllà d’aquest volum ja que, casualment, la casa natal de Catany dóna paret per paret amb la del mossèn Montserrat –que ha adquirit el Consell- per tal de completar l’edifici de la Fundació. Els estatuts del centre recullen que, la seva finalitat bàsica, és, a més de conservar, catalogar, investigar i difondre el llegat de Catany i adquirir i reunir el de Montserrat per tal de poder-lo estudiar, gestionar un centre internacional de fotografia que, a partir de diferents exposicions, tallers i activitats, realitzades per fotògrafs de prestigi mundial, situï la localitat mallorquina al mapa artístic internacional i, a la vegada, connecti el públic local i forà a la cultura fotogràfica.
Després de veure com la seva trajectòria ha anat acompanyada, sobretot al llarg de la darrera dècada, d’un grapat de premis i distincions –Premi Miquel dels Sants Oliver de l’Obra Cultural Balear (2000), Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya (2001), Premi Nacional de Fotografia del Ministeri de Cultura (2001), i Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears (2003)- Catany aposta per recopilar, a ca seva, el seu univers emotiu, una seqüència de natures mortes, bocins d’edificis, cossos despullats, trossos de vides i de móns que l’artista ha atrapat sovint experimentant amb tècniques molt diverses, a partir, entre d’altres coses, de l’interès per l’inici de la fotografia. En qualsevol cas, tan se val que les imatges s’hagin realitzat amb calotip, polaroid, digital, en color o en blanc i negre, perquè traspuen sempre els colors i les escenografies de la Mediterrània.
Davant d’aquesta acumulació de bellesa –i comptant també, és clar, amb l’atractiu turístic que pot tenir un espai dedicat a un artista reconegut internacionalment- el Conseller de Cultura i Patrimoni de les Illes Balears, Joan Font, ha agraït el gest a l’artista per “l’aportació impagable que fa al món cultural de Mallorca”. La Fundació se sumarà a la cada vegada més llarga llista de centres d’art i creació, galeries i fundacions que ocupen el mapa cultural de les Illes Balears; i esperem que en tornin més d’artistes!
No comments:
Post a Comment