El títol de la nova
exposició de l'artista Jaume Roure (Solsona, 1959), a La Galeria de Sant Cugat
del Vallès, és una pista per als visitants del que precisament trobaran a Qualsevol
semblança amb la realitat no és pura coincidència.
I és que aquest avís
-que juga amb la frase que sol acompanyar algunes pel·lícules- ja ens posa en
alerta que tots els personatges i fets retratats en aquesta vintena de peces
exhibides són reals. El pintor continua trobant en la realitat, propera o
llunyana, el punt de partida del seu treball. Si abans havia recuperat imatges
dels anys seixanta, de l'imaginari nord americà o del cinema de Jacques Tati,
ara s'acosta més a l'actualitat, amb instantànies que troba a la xarxa o en
arxius familiars. Explica que utilitza la fotografia “com a intermediari” entre
la realitat i la pintura. “Però -puntualitza- no vol dir que sigui fidel al
cent per cent a la fotografia. Sóc dissenyador gràfic, a més de pintor, i crec
que es nota la influència en les meves peces, en l'enquadrament que en faig de
la foto”. El resultat és una mena d'àlbum familiar dispers, on apareixen
personatges sols (L'hivernacle o Descans) o estiuejant (Piscina
o La noia de la camisa de ratlles), situacions domèstiques, retrats
de grup o celebracions, entre d'altres.
 |
| Piscina |
L'artista, que va presentar la seva primera mostra individual a la Sala Parés,
el 1988, on hi exposa de manera periòdica, i que treballa amb La Galeria des de
finals dels anys noranta, desplega la seva particular paleta càlida de factura
figurativa i tradicionalment matèrica, principalment, sobre fusta, cartó i tela
de diverses dimensions. En aquesta ocasió, a més, també incorpora múltiples
llibres antics, com a suport, en els quals n'ha intervingut la coberta tot oferint
un cert volum a la imatge.
Qualsevol semblança amb la realitat no és pura coincidència s'inaugura
el 10 de juny i es pot visitar fins a finals del mes de juliol.
___
Publicat a Revista Bonart, maig-juny-juliol 2016
No comments:
Post a Comment