La galeria Out of Africa de Sitges, exposa, del 4 de juny al 31 de juliol la mostra De la brossa a la bellesa, art del reciclatge a Burkina Faso, on s'apleguen una vintena d'escultures dels artistes Hamed Ouattara, Xavier Sayago i Sahab Koanda.
El tres treballen en la transformació d'objectes de rebuig, amb residus i materials que troben en escombraries i abocadors per donar forma a peces funcionals, de disseny o d'art. La directora de l'espai, Sorella Acosta, es defineix com una amant de l'art reciclat, també conegut com a recup'art, sempre i quan, matisa, estigui ben acabat i sigui bell. L'exposició que ha impulsat s'inspira en una que va organitzar fa uns anys quan tenia la galeria a Benasc. En aquesta ocasió, el projecte, que s'inaugura el 9 de juny, ha acabat ramificant-se per diferents punts de la ciutat. Sota el paraigua de Sitges recicl'art es realitza, a partir del 8 de juny, en col·laboració amb set galeries locals i l'associació Drap Art, una fira, un festival amb activitats i tallers per a públic infantil, fins al 12 de juny, i una exposició a l'edifici Miramar de l'Ajuntament, fins al 3 de juliol, entorn de l'art del reciclatge.
 |
| Bateria, de Sahab Koanda |
Els creadors burkinesos que es conjuren a De la brossa a la bellesa, art del reciclatge a Burkina Faso van entrar en contacte amb la galerista a una fira de disseny local celebrada el 2010. Ouattara, de fet, és un dels dissenyadors més reconeguts del país. A partir de vells barrils de lubricants o peces de cotxes construeix tot tipus de mobles i objectes de decoració. Per la seva banda, Sayago dóna forma a bells ocells modelant ferralla. Koanda, en canvi, empra tot tipus de material de rebuig, oferint-los una segona vida, per crear els seus simpàtics personatges. L'art del reciclatge -recorda Acosta- “és un art característic de l'Àfrica occidental que s'exposa i s'exporta i que esdevé una eina de resistència al consumisme desmesurat que destrueix el medi ambient”. Els artistes de la zona no tenen accés a altres materials i fan de la necessitat virtut, portant al límit el seu enginy. “La majoria -apunta- no van a fires, no coneixen els gustos ni les modes dels col·leccionistes europeus o nord-americans i ideen les seves peces amb total llibertat, sense tenir en compte les normes del mercat de l'art; amb una mirada més verge”.
La galerista, que es dedica principalment a promoure l'art tribal i l'art contemporani africà -tot i que a vegades acull mostres d'artistes europeus que s'han inspirat en Àfrica, promovent aquest inevitable viatge d'anada i tornada-, assegura que dia a dia augmenta l'interès per aquestes manifestacions. “Fem una tasca d'educar el públic català en l'art tribal, ja que no hi ha la mateixa vinculació aquí que amb França o Bèlgica, òbviament. En canvi, en relació amb l'art contemporani, estan sorgint petites col·leccions, cada cop hi ha més exposicions en fundacions i museus, hi ha fires especialitzades a Londres, Nova York i París i, fins i tot, acaba de sortir una revista especialitzada”. Acosta és optimista, diu que és un art en auge. Justament per això el vol presentar a un públic més generalista i té pensat participar en la pròxima edició del Swab.
___
Publicat a Revista Bonart, maig-juny-juliol 2016
No comments:
Post a Comment