La primera exposició
individual d'Alex Reynolds (Bilbao, 1978) a la galeria Estrany-de la Mota està
formada per tres elements des d'on, a partir de recursos distints, s'exploren
les possibilitats de l'art sonor i d'arquitectures diverses.
D'entrada, l'escala
d'accés a la sala s'ha convertit, gràcies a bocins de moqueta negra que tapen
un de cada tres escalons, en el compàs d'un vals que convida a pujar i a baixar
provant d'encertar el ritme. A l'esquerra hi ha la pel·lícula Esta puerta,
esta ventana, que dóna títol a la mostra, un migmetratge amb la presència
de la coreògrafa i performer Alma Söderberg i el músic i també performer
Nilo Gallego. En aquest film de propietats hipnòtiques tot passa dins una
habitació lluminosa amb portes i finestres tancades, una estança quasi buida on
hi ha una bateria sobre una estora (la mateixa que cobreix el terra de la
galeria), un home i una dona. Ell, en Nilo, toca la bateria i descobreix la
musicalitat de l'espai amb les baquetes. Ella, n'Alma, fa música amb el cos, es
colpeja els malucs, el ventre i les galtes emulant sons de percussió. També
dansa i, a vegades, cantusseja i trepitja les seves veus en off que, de manera compassada i poc entenedora, marquen l'escena amb records d'una casa que no
veiem. Els dos personatges, amb sincronia o del tot desacordats, indaguen en la
potència sonora i l'espai de la cambra sense coincidir mai en pantalla. El
soroll vellutat d'una estora que ell arrossega per tota la sala, el clin-clin
dels platerets que piquen a cada estirada, la fricció de la mà que frega el
terra de fusta o el ritme metàl·lic en remenar culleres, ganivets i forquilles, conformen un festí per l’oïda que, per sorpresa,
desperta i posa en alerta la resta de sentits.
Abans d'enfilar de
nou els escalons del vals, que porten cap a la sortida, hi ha Palais, un
relat sobre algú que es perd a través de les portes i les escales del palau de
justícia de Brussel·les, i un dibuix de l'artista de la planta del mateix
edifici. Una peça doble que tanca el triangle d’Esta
puerta, esta ventana. S'acostuma a dir que el que fa interessant un
projecte artístic és la seva resistència a la interpretació, que no s'esgoti
tot al primer cop d'ull. Aquest és un lloc on tornar, ple de portes i finestres
per on mirar una vegada i una altra.
3 estrelles
Galeria Estrany-de
la Mota
Fins al 16 de febrer
__
Publicat a Time Out, 10/01/18 (n. 487)
No comments:
Post a Comment