El 9 de març, La
Galeria de Sant Cugat del Vallès, que enguany celebra vint anys, inaugura la
mostra Dues exposicions amb obres de la pintora Leticia Feduchi (Madrid,
1961) i de l'escultor Pascal Plasencia (Barcelona, 1962).
 |
| Leticia Feduchi |
La Galeria exposa per
primera vegada el treball de Feduchi, que conrea una figuració realista des de
la pintura d'objectes, les natures mortes o els retrats. En aquesta ocasió,
l'artista presenta una sèrie de bodegons de petit format on es recrea en les
relacions cromàtiques de les composicions i la textura dels teixits que pinta
al natural. “M'interessen les teles en relació a la pintura històrica, sigui en
bodegons o en quadres de figures, on la vestidura és un element que forma part
de la pintura des d'un punt de vista secundari”, explica. En els seus quadres
apareixen, com a protagonistes de l'escena, draps de colors diversos arrugats o
cobrint alguns mobles. Peces de roba que sovint es converteixen en taques de
colors quasi abstractes, i que suggereixen, d'alguna manera, una presència
humana. “Aquestes composicions de teixits -continua Feduchi- em serveixen per
crear volums i jugar amb els clarobscurs, són forma i color, que és el que
veritablement em motiva a l'hora de crear”.
 |
| Pascal Plasencia |
En aquesta mateixa
línia, en l'interès pel color i la llum, es troba el treball de Plasencia, un
habitual de La Galeria. Aquesta és una exposició de transició per a l'escultor
que presenta una vintena d'escultures i relleus en bronze i resina de polièster
on es veu el camí entre dues etapes diferenciades, el recorregut entre l'obra
antiga i la recent. “De les peces amb volums contundents fins a arribar a
composicions quasi filiformes, que donen sensació de ser objectes efímers, en les
quals la llum i el color de la pàtina prenen protagonisme i defineixen els nous
interessos”, puntualitza. Plasencia, continua: “En aquesta nova poètica de
l'objecte, les escultures deixen de ser representació de figures i coses per
ser en elles mateixes”. L'escultor, que ha treballat amb temes tradicionalment
de la pintura, com la figura humana i d'animals i els bodegons, argumenta que
“canviant la tècnica clàssica de treball m'he adonat que s'ha modificat el
concepte i que ara, realitzant les prèvies de guix, la meva escultura guanya en
espontaneïtat. Em sento tan lliure com un pintor que treballa de manera més
intuïtiva”, conclou.
Dues exposicions es pot veure a La Galeria fins a finals del
mes d'abril.
__
Publicat a Revista Bonart, número 181 febrer-març-abril 2018
No comments:
Post a Comment