Paul B. Preciado, Notes des d'Urà

El 1864 l'activista alemany Karl Hernich Ulrichs anuncia “jo sóc uranià” i inventa el terme uranià per referir-se als amors del “tercer sexe”, o un intent d'explicar com hi ha homes que se senten atrets per altres homes, quan encara no existia el mot homosexual. L'influent filòsof i comissari Paul B. Preciado (Burgos, 1970) s'agafa a aquest concepte com a punt de partida d'Un apartamento en Urano. Crónicas del cruce (Anagrama, 2019) i es reafirma, fent un pas més en una introducció brillant, cent cinquanta anys després: “No sóc un home. No sóc una dona. No sóc heterosexual. No sóc homosexual. No sóc tampoc bisexual. Sóc un dissident del sistema sexe-gènere. Sóc la multiplicitat del cosmos tancada en un règim epistemològic i polític binari, cridant davant vostre. Sóc un uranià en els confins del capitalisme tecnocientífic”.

En aquest volum es recullen una setantena de cròniques que l'autor –director de Programes Públics del MACBA i del Programa d'Estudis Independents, entre 2012 i 2014, i actual comissari del Pavelló de Taiwan de la Biennal de Venècia– va escriure, entre 2010 i 2018, per al diari francès Libération, així com per altres mitjans europeus. Textos concebuts en espais de transició, aeroports i habitacions d'hotel d'arreu del món, la majoria mentre era comissari de programes públics de la documenta 14 que el va portar a residir a Atenes –“una ciutat frontissa”– i a travessar innombrables fronteres. Els articles compilats, presentats en ordre cronològic, viren d'aspectes més privats i interseccions personals –l'augment de la dosi de testosterona, la desidentificació i el canvi de nom de Beatriz a Paul B.–, a mutacions planetàries: del drama dels refugiats al procés català, passant pels Estats Units de Trump, les violències masclistes, la crisi grega, o una possible revolució cultural. 

El de Preciado és un pensament avançat que creix i se situa lliure a la cruïlla, en un encreuament fèrtil. No s'escriu als marges sinó als punts de fricció, a les cantonades on conflueixen les idees. Una mirada queer, única i subversiva sobre la contemporaneïtat que dibuixa nous camins per enfrontar-se als reptes socials i polítics que ens envolten. Des de la seva transformació personal, l'escriptor, que ja ens havia enganxat amb les pàgines de Manifiesto contrasexual (2002), Testo yonqui. Sexo, drogas y biopolítica (2008) i Pornotopía. Arquitectura y sexualidad en «Playboy» durante la guerra fría (2010), qüestiona els dogmes i les estructures preestablertes. Virgine Despentes ho glossa així al pròleg: “Escrius per un temps que encara no ha succeït. Escrius per als nens que encara no han nascut i que viuran, com tu, en aquesta transició constant, que és la vida mateixa”. 

Som davant una lectura rebel i sàvia que, en poc més de tres-centes pàgines, ofereix un bri de llum i ens rearma intel·lectualment per plantar cara a la deriva reaccionària que ens assetja. 

__

Publicat a Revista Bonart, número 186, agost-setembre-octubre 2019
Columna d'opinió: 4’33’’