El passat mes de maig, Addaya Centre d'Art Contemporani abaixava la persiana, després de quinze anys d'activitat cultural a Alaró, un poble del Raiguer de poc més de cinc mil habitants. Tomeu Simonet i Nadège You van idear aquest projecte singular, a través del qual han desenvolupat una interessant trajectòria entorn de residències artístiques.
“Mos hem sentit molt sols durant tots aquests anys –relata Simonet–, com si fóssim una illa dins d'una illa, sense suports institucionals de cap nivell, tirant endavant una iniciativa privada amb vocació pública, sempre atenent al context local i pensant en la projecció internacional. A banda, les circumstàncies personals han canviat, fa tres anys vaig assumir el projecte en solitari i, a més a més, just ara la propietat volia recuperar la casa per fer-hi altres activitats”.
Al llarg d'aquests tres lustres, Addaya ha esdevingut per mèrits propis un fructífer planter d'artistes, a vint kilòmetres de Ciutat, per on han passat més d'un centenar de creadors de diferents disciplines, així com una vintena de comissaris. Simonet n'anomena un grapat: “Me costa dir només alguns noms, però en destaquen, per exemple, Jorge Fuembuena, David Crespo, Nacho Martin Silva, Tamara Arroyo, Sofía Montenegro o Marc Vives. Alguns els hem vist créixer, després de passar per aquí i convertir-se en representatius de la seva generació; d'altres han triat venir quan ja tenien trajectòries consolidades”, comenta orgullós. Els artistes han anat deixant, a canvi, part de l'obra realitzada durant la residència, a partir de les quals s'ha construït una notable col·lecció. “Ho hem intentat fer de la millor manera possible –continua–, sense ajudes, per invitació directa i col·laborant amb nombroses galeries. Sempre vam voler que fos a Alaró, a la perifèria de la perifèria, i això ens ha donat moltes possibilitats: tenir un bon espai per acollir creadors i estar lluny dels típics circuits. Justament per això es va convertir en una experiència particular i personalitzada, que ens va permetre, des d'un bon inici, tenir una relació molt propera amb els residents, més enllà dels horaris de galeria. Avui –apunta– encara tenim més de 200 sol·licituds pendents”.
 |
| Materials de Sofía Montenegro, la darrera artista en residència a Addaya Centre d'Art Contemporani d'Alaró |
Durant l'Art Palma Brunch de l'any passat, Simonet va aprofitar per obrir un nou espai al centre de Palma, després de desenvolupar, diverses accions puntuals a la capital mallorquina. “La idea –explica– era que fos un lloc paral·lel i complementari al d'Alaró. Es tracta d'una galeria petita i, per tant, no permet acollir residències. Aquesta activitat –diu– queda, de moment, aturada, encara que hi ha possibilitats de reactivar-la en un futur”. Tot i no sentir-se recolzat ni comprés per les institucions insulars, Simonet subratlla el reconeixement que ha rebut per part del context artístic, col·leccionistes, companys galeristes i artistes: “Estic content amb la feina feta; ara toca repensar el model de galeria en el qual vull treballar. La tasca de residències, descobrir joves artistes i carreres emergents és molt gratificant, però és difícil d'explicar als polítics. L'art contemporani no necessita turistes, sinó dedicació, temps, visitants...”. I afegeix: “Fa falta fer més feina en xarxa, entre institucions i centres. Mallorca –conclou– és molt petita i encara costa de creure que el veïnat fa coses més interessants que el que pugui venir de fora”.
__
Publicat a Revista Bonart, número 186, agost-setembre-octubre 2019
No comments:
Post a Comment