Què guardava el pintor al seu estudi? Quines són les obres que va decidir reservar per la família? I, arribats en aquest punt, és possible trobar encara ara quadres inèdits de l’artista?
 |
| Roig i negre amb zones arrencades, 1963 - 1965 © Fundació Antoni Tàpies, Barcelona |
A totes aquestes preguntes –i a alguna més– es dóna resposta a Tàpies. Des de l’interior una retrospectiva que s’ha configurat a través de la singular mirada de Vicent Todolí –director de la Tate Modern fins l’any 2010– i que presenta més de 140 peces, la majoria poc o gens conegudes, de la col·lecció privada del pintor. El comissari ha tingut accés al fons personal de l’artista i a tota la producció que el mateix Tàpies havia decidit arxivar al seu taller de Campins –aquell espai sagrat de creació–, a casa o a la Fundació.
Aquesta empresa, començada fa un parell d’anys, s’ha convertit en un projecte mastodòntic, que ha acabat sobrepassant els límits de la Fundació Antoni Tàpies i que, per tant, es bifurca en dues seus i es perllonga a les sales del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). A Tàpies. Des de l’interior, Todolí, que subratlla que no és un especialista en l’obra tapiana, s’esforça per treure a la llum allò que en altres exposicions no s’ha mostrat. “Sempre –m’explica¬– he volgut conèixer el que es guarden els artistes per a la seva col·lecció, allò que han decidit obstruir, per tal d’entendre com es veuen ells mateixos”. Així, rescata per a l’ocasió les peces “més radicals, arriscades i experimentals que surten del que la gent considera com a tàpies” i aporta “una idea més àmplia i diversa de la seva obra, amb molts camins plens de pols i d’altres sense sortida, que fugen de les grans autopistes, dels discursos i les interpretacions habituals”. De fet, el títol de la mostra amaga un doble joc interior: la possibilitat de descobrir les obres més íntimes del geni i l’oportunitat d’esbrinar com el comissari, després de tot, veu i compren aquestes propostes.
L’itinerari abasta tota la seva producció artística, des del 1945 i fins al 2011, i dibuixa una trajectòria marcada per l’experimentació constant, en la recerca de signes, matèries, colors i formes que van acabar conformant una iconografia singular. L’exposició se centra en dues línies que caracteritzen el llegat del creador, deixa fora l’etapa de Dau al Set i introdueix una sèrie expressionista. A la Fundació Antoni Tàpies, us trobareu amb les peces més povera, construïdes amb objectes de baix cost –cartró, fils, cordills– “residus de la vida quotidiana”, que deia el pintor, per tal d’ensenyar que “el que es concep com a marginal pot suggerir idees essencials”. Un procés que arriba fins al punt d’incloure al llenç tota mena d’estris i que força els límits de l’assemblatge, amb portes, finestres i somiers. A les sales del MNAC, en canvi, s’exhibeixen les pintures matèriques o murals, on destaca la pastositat dels inicis. El recorregut arriba fins aquell moment en què, com a resposta ferma al llenguatge artístic tradicional, va experimentar amb nous materials, com ara el vernís, el làtex i les planxes de metall.
En l’any en què es commemora el 90è aniversari del naixement del pintor, Tàpies és més que mai una font de lectura inesgotable, i les seves obres són una referència obligada per muntar el trencaclosques conceptual de l’art del segle XX.
Tàpies. Des de l’interior
Fundació Antoni Tàpies + MNAC
Fins al 3 de novembre
No comments:
Post a Comment