L’arrencada de la temporada expositiva va sorprendre pel joc de cadires al pati de les galeries. Consell de Cent, el carrer de les galeries per excel·lència de Barcelona, ja no és el que era, que ningú s’ofengui, és una evidència que, en els darrers anys, entre unes coses i unes altres, ha perdut valuosos actius. Nombroses i prestigioses sales s’han vist obligades a migrar –per l’increment del preu dels lloguers per mor de la llei d’arrendaments urbans i pels efectes de la crisi econòmica, en general–, a cercar nous espais d’exhibició, reinventar-se i explorar zones alternatives a la ciutat o, rendir-se, i tancar la paradeta. Aquí exposarem alguns casos d’aquells que s’han resistit a abaixar la persiana.
Carles Taché va anunciar, a mitjans del 2014, que buscava sala més enllà de les fronteres de Consell de Cent i arrencava la temporada del 2015 amb l’estrena d’una enorme galeria al carrer Mèxic, 19 (passatge interior), després d’estar-se durant tres dècades al centre de la capital catalana. El galerista ha defensat en diverses ocasions que el nou espai “ofereix més possibilitats als artistes de la galeria i als seus projectes”. El seu trasllat va coincidir precisament amb l’anunci de la creació de l’Associació Montjuïc, Muntanya dels Museus, un acord entre La Caixa, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i Fira de Barcelona per impulsar la reordenació urbanística de la muntanya amb vista a la futura Esplanada dels Museus, que el nou consistori ha descartat, de moment. A prop de la Carles Taché, Carlos Duran al capdavant de Senda, des de principis dels noranta, també decidia deixar la cantonada Consell de Cent-Rambla Catalunya i reinventar-se en un bell espai al carrer Trafalgar, 32. Seguint els passos d’un i altre, Fidel Balaguer ha tancat el pis de Consell de Cent per traslladar-se en l’òrbita de l’Arc de Triomf, concretament a Roger de Flor, 5. El canvi de la galeria Balaguer, fundada el 2002 a Matadepera, no és només una qüestió d’ubicació al mapa. En el seu cas, la nova localització va acompanyada d’una reformulació, en certa manera, del projecte. A l’estiu, va deixar el pis que ocupava des del 2004 per un gran local a peu de carrer amb les portes obertes per a tallers d’artistes i diverses propostes de l’àmbit cultural.
 |
| Fundació Gaspar |
Enmig d’aquesta, diguem-ne, diàspora, destaca l’aposta arriscada de dues galeries que han tancat etapa barcelonina per provar sort en la segona ciutat del país, sota l’impuls del Districte Cultural de L’Hospitalet del Llobregat. NoguerasBlanchard ha abandonat els dominis del Raval per ocupar amb la companyia de la galeria Ana Mas (un dels membres del tàndem +R, que estava situada al carrer Sant Eusebi, fruit de la unió de masArt i Raiña Lupa i que ara té un peu també a Puerto Rico) diverses plantes d’un edifici industrial dels setanta al carrer Isaac Peral, 7. Les dues galeries disposen de molt més espai a un preu més assequible. A més, l’ajuntament de L’Hospitalet aprovava, pels volts de gener, bonificar l'IBI i l'IAE de les empreses culturals de la ciutat, un punt més a favor. Àlex Nogueras, que també té galeria al carrer Doctor Fourquet de Madrid, comenta uns mesos després de fer la mudança: “he pogut deixar el centre perquè el nostre client no és el que passeja per Consell de Cent buscant comprar una peça”. I continua: “d’ençà que som en aquest edifici tenim més visites que quan érem al carrer Xuclà, segurament atretes per la novetat, però amb la tranquil·litat d’aquest espai els podem atendre molt millor. En l’àmbit institucional hem trobat, a més, una diferència de tracte respecte a Barcelona. Tenim molt bona sintonia amb l’Albert Mercadé, responsable del Districte Cultural, i estem, per exemple, al costat dels artistes de Salamina”, destaca.
Per la seva banda, la veterana Rocío Santa Cruz (l’altra part de la desapareguda +R) torna a encapçalar un projecte en solitari en un flamant espai de 300 metres quadrats a la Gran Via de les Corts Catalanes, 627. “Després de vint anys de trajectòria –assegura– ja em tocava disposar d’un bon espai, d’acord amb tots els anys que porto treballant en això”. El projecte homònim vol reconnectar amb l’estela de Raiña Lupa –que, per cert, estava, a principis dels dos mil, en un pis també a l’arteria de Consell de Cent, a prop de Taché i gairebé encarada amb Balaguer– d’editar llibres i produir obra. “D’alguna manera ho vaig intentar fer a +R amb la sala Ultramarinos que aquí he rebatejat com a Gabinet”. Quan molts fugen del centre, ella hi torna: “Jo crec en Barcelona –afirma– i considero que l’art ha d’estar al centre de la ciutat, aquest és el lloc per les galeries. Potser, precisament, perquè no sóc d’aquí aposto més per ella”, acaba.
Un capítol a part mereix el cas de la Fundació Gaspar. A finals d’any, Moishan Gaspar, descendent de la saga de la galeria Gaspar, que durant prop d’un segle va exhibir l’obra dels artistes més rellevants en l’àmbit internacional, inaugurava un nou projecte al Palau Cervelló del carrer Montcada, a tocar del Museu Picasso. Per l’estrena va presentar una mostra col·lectiva –que es pot visitar fins al 28 de març– amb un títol que és tota una declaració d’intencions per la nova empresa i pel sector en general: Art strikes back!
___
Publicat a Revista Bonart, febrer-març-abril 2016
No comments:
Post a Comment