Dir Tàpies és
invocar lletres T –com la inicial del seu cognom i del nom de la seva companya
Teresa–, o creus, que també poden tombar-se i esdevenir ics de formes i mides
diverses. Dir Tàpies és, a la vegada, apel·lar a peus, mitjons, sabates,
petjades. Tàpies també és cadira, ulls i ulleres, o enigmàtiques lletres i
xifres entre ossos, cranis i un grapat d'objectes quotidians.
A principis dels
anys noranta, poc després d'inaugurar la fundació que porta el seu nom, l'artista
va desenvolupar un conjunt d'obres a partir del tèxtil sintètic que utilitzava
per cobrir i protegir el terra dels estudis de Campins i Barcelona. Tàpies va
recuperar material de rebuig i transformà velles teles, ratllades, esquinçades,
trepitjades i amb esquitxos, en llenços idonis per desplegar, amb vernís,
collage i pintura plàstica, el seu particular repertori icònic. Impulsat per
l'interès constant en la recerca de materials i tècniques, va decidir treballar
per primer cop amb aquestes robes d'ús industrial que són especialment fràgils,
amb força irregularitats i ondulacions. Un suport en el qual va representar tot
un seguit d'imatges, llocs comuns de la seva producció, que quedaren estampades
com un manifest o un testament artístic.
 |
| Antoni Tàpies. Signes, 1991 ©Fundació Antoni Tàpies |
El 1991, Manuel
Borja-Villel, llavors director de la Fundació, va reunir prop d'una vintena
d'aquestes obres en l'exposició Certeses sentides, amb la idea de
mostrar la ferma convicció de l'artista amb el seu art. Ara, vint-i-vuit
anys després, l'espai decideix recuperar aquella col·lecció, ampliada amb
algunes peces que havien quedat excloses i amb una sèrie d'escultures de bronze
i terra xamotada de la mateixa època. Una compilació que pren la forma d'una
mena de full de ruta per transitar per l'obra tapiana, sobrevolada per una
certa malenconia amb les habituals referències al pas del temps, la malaltia,
el dolor i la mort.
3 estrelles
Fundació Antoni
Tàpies. Fins al 29 de setembre.
__
Publicat a Time Out, 27/03/19
No comments:
Post a Comment