No necessita massa presentacions. Picasso és l’artista més prolífic i polifacètic del segle XX, l’encarregat d’obrir foc i apuntar cap a noves vies estètiques.
Post-Picasso: reaccions contemporànies se centra en com el geni ha influït sobre vàries generacions. L’exposició acull l’obra d’una quarantena d’artistes que han honrat i venerat el seu llegat, utilitzant-lo com a font d’inspiració. Abans de visitar la mostra convé saber que, tot i ser al Museu Picasso, no hi trobareu cap quadre del malagueny!
Petjada africana
Les demoiselles d’Avignon no només és la porta d’entrada a la modernitat sinó que és el germen del cubisme. El quadre ha estat un important referent creatiu, igual que ho va ser el Guernica. Armando Mariño pinta un negre sortint del llenç de Les demoiselles –molt a l’estil Equipo Crónica– i entén l’obra de Picasso, que s’apropia de màscares africanes, com una barrera enlloc d’un pont entre cultures.
Zhang Hongtu, en canvi, usa el cubisme, un estil del XX, per tractar un tema polític del XXI: la repressió durant les Olimpíades de Pequín.
Basquiat volia ser Picasso
Va ser un dels primers artistes en prendre’l com exemple. En l’època en la que va passar de grafiter a pintor de taller va descobrir, en les últimes creacions picassianes, traços i formes inspiradores fins al punt de confondre’s amb Picasso en més d’un autoretrat...
“Els grans artistes copien, els genis roben”
Ha passat a la història com una declaració de l’artista i fa uns anys Banksy se la va apropiar. A propòsit de la frase, el comissari de la mostra, Michael FitzGerald, escriu: “Picasso va manejar elements de procedències variades per crear estils diversos. Quaranta anys després de la seva mort, altres artistes aprofiten el que troben d'interès en la seva producció, sense qüestionar-se el lloc que ocupa Picasso en la història de l'art”.
Museu Picasso
Post-Picasso: reaccions contemporànies
Del 6 de març al 29 de juny
 |
| Armando Mariño, La entrada secreta II, 1999 |
Petjada africana
Les demoiselles d’Avignon no només és la porta d’entrada a la modernitat sinó que és el germen del cubisme. El quadre ha estat un important referent creatiu, igual que ho va ser el Guernica. Armando Mariño pinta un negre sortint del llenç de Les demoiselles –molt a l’estil Equipo Crónica– i entén l’obra de Picasso, que s’apropia de màscares africanes, com una barrera enlloc d’un pont entre cultures.
 |
| Zhang Hongtu, Nido de pájaro, al estilo cubista, 2008 |
Basquiat volia ser Picasso
Va ser un dels primers artistes en prendre’l com exemple. En l’època en la que va passar de grafiter a pintor de taller va descobrir, en les últimes creacions picassianes, traços i formes inspiradores fins al punt de confondre’s amb Picasso en més d’un autoretrat...
 |
| Jean-Michel Basquiat, Sin título (Pablo Picasso), 1984 |
“Els grans artistes copien, els genis roben”
Ha passat a la història com una declaració de l’artista i fa uns anys Banksy se la va apropiar. A propòsit de la frase, el comissari de la mostra, Michael FitzGerald, escriu: “Picasso va manejar elements de procedències variades per crear estils diversos. Quaranta anys després de la seva mort, altres artistes aprofiten el que troben d'interès en la seva producció, sense qüestionar-se el lloc que ocupa Picasso en la història de l'art”.
 |
| Banksy, Cita de Picasso, 2009 |
Museu Picasso
Post-Picasso: reaccions contemporànies
Del 6 de març al 29 de juny
___
Publicat a Time Out, 06/03/14
Publicat a Time Out, 06/03/14
No comments:
Post a Comment