El Museu del Disseny de
Barcelona, que s’inaugura el 14 de desembre, integra els fons del Museu de
les Arts Decoratives, el Museu de la Ceràmica, el Museu Tèxtil i d’Indumentària
i el Gabinet de les Arts Gràfiques. La ciutat cerca recuperar, així, la
capitalitat del disseny
Barcelona estrena nou
equipament cultural, un projecte colossal ubicat a l’interior de l’edifici DHUB,
i Pilar Vélez, la directora del Museu del Disseny ens posa en antecedents per
conèixer com i quan sorgeix la idea d’aglutinar en un mateix espai les
col·leccions de quatre centres de la ciutat. “El projecte –comença– es va
iniciar fa més de vint anys quan Oriol Bohigas era regidor de Cultura a
l’Ajuntament de Barcelona, a principis dels noranta. Ell va ser el primer que
es va plantejar el present i el futur de les arts de l’objecte i el disseny. Hi
havia diversos museus a la ciutat, però estaven molt atomitzats i
museogràficament no era l’ideal”. En aquella època, Vélez estava al capdavant
del Museu de les Arts Gràfiques i va participar en les converses per recollir les
diverses col·leccions en un sol centre i, a més, crear-ne una a l’entorn de les
arts industrials. Finalment, el maig del 2012, es nomenada directora i
responsable de comissariar el fons que recull el Museu del Disseny i crear un
discurs museogràfic propi. Aquí arrenca la història d’aquest nou espai
expositiu amb més de 70.000 peces (entre mobles, vidres, orfebreria, rajoles,
cartells...) que integra els fons del Museu de les Arts Decoratives, el Museu
de la Ceràmica, el Museu Tèxtil i d’Indumentària i el Gabinet de les Arts
Gràfiques a un edifici pensat i construït per MBM Arquitectes a propòsit per les
col·leccions. “És una operació de ciutat –subratlla la directora– per donar un
nou lloc a unes peces que són patrimoni d’aquí; integrar-les totes i donar-li
un sentit global”.
 |
| Edifici Disseny Hub Barcelona © Museu del Disseny. Foto: Lourdes Jansana |
Quatre
exposicions per presentar les col·leccions
La posada de llarg
d’aquesta empresa arrenca amb quatre exposicions que pretenen explicar cronològica
i temàticament el fons del museu. La carta de presentació és la mostra Extraordinàries!
Col·leccions d’arts decoratives i arts d’autor (segles II-XX). Inclou, en
paraules de Vélez: “el bo i millor de les col·leccions, amb peces que, en molts
casos, no s’havien vist des de la guerra”. Hi ha més de mil objectes, entre
ceràmica (de Picasso i Miró), esmalt, joies, mobiliari, en un recorregut per la
història de les arts decoratives a Catalunya. “És un reconeixement al
col·leccionisme i a les donacions que artistes i particulars, des del segle XIX
i fins a dia d’avui, han conservat el patrimoni de la ciutat”. Uns dels
objectius del centre és, a més, explicar per què estris de disseny industrial
(objectes vulgars, com una ampolla d’aigua) poden esdevenir patrimoni cultural.
Del món al museu. Disseny de producte, patrimoni cultural dóna algunes
respostes a la qüestió i ofereix una panoràmica del millor disseny industrial
que s’ha realitzat durant els darrers anys a Catalunya. La col·lecció
d’indumentària s’ensenya a El cos vestit. Siluetes i moda (1550-2014) i
la de disseny gràfic a El disseny gràfic: d’ofici a professió (1940-1980),
dedicada als pioners, amb cartells, elements publicitaris, envasos...
Entre
el passat i el futur
“Aquest espai –per a
Vélez– ha de ser el lloc de referència de les arts del disseny. Es tracta de
posar en valor, restaurar, publicar i difondre tot el patrimoni del qual
disposem i alhora promoure la recerca i la reflexió sobre el paper del disseny
en l’actualitat i en les nostres vides”. En aquesta línia, el museu incorpora
el Centre de Documentació que, entre el material destacat, inclou audiovisuals,
fotografies i arxius personals d’alguns dels autors de les peces que hi ha al
centre. I, a més, el febrer s’inaugurarà l’exposició temporal Disseny per
viure, d’Oscar Guayabero, on es presentarà una selecció de productes de
l’àmbit català i internacional en els quals la innovació i la creativitat es
posen al servei de la societat.
Sembla que Barcelona,
després d’uns anys de vet a saber si per esgotament o tedi havia perdut
pistonada en allò de ser la capital del disseny, cerca amb un projecte
d’aquesta envergadura posicionar-se i esdevenir, en paraules de la directora,
“referència internacional per a creadors, investigadors i dissenyadors”.
No comments:
Post a Comment